Eulàlia Reguant: «El diner és una eina, no és un fi»

Eulàlia Reguant: «El diner és una eina, no és un fi»

Cristianisme i Justícia/Justícia i Pau. El proper dilluns, 2 de desembre, tindrà lloc la tercera sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans. En aquesta ocasió comptarem amb la presència de Jordi Calvo, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau de Justícia i Pau, Francisco Ferrer, economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, i Eulàlia Reguant, membre de FIARE – Banca Ètica.

Amb motiu d’aquesta conferència, hem pogut conversar amb Eulàlia Reguant que ens ha parlat sobre banca ètica…

– La banca ètica ja no és una desconeguda. Sabem que existeix i sabem perquè és positiva per al bé comú i per aconseguir unes finances més justes. Però, anem un pas més enllà… Quines són actualment les limitacions de la banca ètica?

Sens cap mena de dubte la seva capacitat de donar resposta a totes les necessitats que al llarg dels anys hem anat creant al voltant de la nostra vida “financera”. La crisi-estafa que hem viscut, i encara vivim, ens ha posat a totes, com a ciutadania, pressa per tenir un model de banca diferent, i per sort, un banc cooperatiu no es construeix d’un dia per l’altra. La necessitat de créixer sostingudament i garantir que no es perverteix és alhora la garantia de ser banca ètica però alhora és una limitació per molta gent que voldria tenir-ho tot ja. A més a més, la voluntat de no tenir mers clients/usuaris sinó persones implicades i militants en favor d’un model social i econòmic absolutament diferent posa barreres a ser un producte de masses. 

– Amb la crisi molta gent s’ha adonat que veritablement ens cal un canvi de model. Com ha estat el creixement de la banca ètica en els darrers anys? Heu notat que l’interès per aquest tipus de banca alternativa a la banca comercial hagi augmentat? Pot la Banca Ètica “competir” amb la banca comercial?

Com deia abans, la crisi ens ha donat molta més visibilitat arreu, però això no ha volgut dir que hàgim pogut anar més ràpid a oferir productes. Si fins al 2008 (moment en què es constata la crisi a l’estat espanyol) no existia un banc cooperatiu ètic que oferís els productes financers quotidians no era per falta de visibilitat, tot i que això podia ajudar-hi, sinó per la necessitat de construir un projecte arrelat al territori, amb estructures democràtiques que facilitessin la participació i la definició de l’estratègia, i a la vegada que garantissin el bon funcionament del banc. L’interès aquests anys ha augmentat, però la desconfiança quan parlem de diners segueix sent molt alta, i la banca convencional no hi ha ajudat. Ens convertim en puristes quan parlem de banca ètica, però no ens fa res continuar estalviant i treballant amb la banca que ha estafat a milers de ciutadans, que especula amb drets bàsics, i que s’ha embutxacat els nostres diners a través dels rescats.

Tot i el creixent interès, i malgrat les desconfiances, ara per ara la banca ètica no pot ni vol competir amb la banca comercial. Volem amb la resta de col·lectius de l’economia social treballar i consolidar un model econòmic alternatiu al capitalisme on la persona estigui al centre de l’activitat econòmica. Si això vol dir acabar competint amb la banca comercial, ho farem, però no és un objectiu.

– En els darrers mesos hem sentit parlar sovint de transparència en l’àmbit polític i econòmic i la seva manca és un tema que amoïna cada cop més a la població. Des de la banca ètica, com garantiu aquesta transparència i com es pot assegurar que els diners no es destinaran a processos especulatius ni projectes dubtosament ètics?

La transparència és un principi bàsic de la banca ètica, ja molt abans que ens adonéssim que com a poble ningú no ens explicava res. En el model de banca ètica cooperativa l’element distintiu i de garantia és la participació de la base social, de les persones que som “propietàries” del banc. No ens reunim un cop l’any, com les juntes d’accionistes convencionals, perquè algú amb dues hores ens expliqui els números, sinó que tenim diferents espais de participació, el més propers possibles i aterrats a les realitats territorials, per tal de tenir tota la informació i incidir en la presa de decisions. Creiem que la participació és la millor garantia per assegurar que això no passa, i que si en algun moment hi ha un bri de dubte es pugui corregir entre totes.

-El passat 19 de novembre El País publicava aquesta notícia “La troika achaca la caída del crédito a la inversión de la banca en deuda pública”. Com reacciona la banca ètica davant d’aquestes notícies i quina és la seva posició sobre el crèdit i els préstecs? També inverteix la Banca Ètica en deute públic? O només ho fa en economia solidària?

L’objectiu principal de la banca ètica és la transformació social a través del crèdit, és a dir, ser un intermediari financer: canalitzar l’estalvi d’algunes cap al crèdit/necessitat de les entitats i col·lectius socials. Busca generar impactes positius a través del model econòmic que es practica, per tant, la crítica al sistema econòmic capitalista està en l’arrel. La banca ètica no pot especular, és a dir, no pot buscar el màxim benefici econòmic a través de les inversions, això no vol dir que no inverteixi en deute públic, però en cap cas respondria al titular de la notícia de El País ja que l’objectiu és la intermediació financera, és a dir, donar crèdit.

– L’objectiu de la banca ètica és contribuir a satisfer les necessitats bàsiques de les persones enfront del lucre. Tenint en compte aquesta definició, com acostuma a dir Arcadi Oliveres, la banca ètica és un oxímoron. O no? Poden els diners i la transformació social anar de la mà? En quins punts la Banca Ètica topa amb les limitacions del sistema capitalista en el que es desenvolupa? Té alguna esquerda o imperfecció que encara no s’ha pogut resoldre?

El diccionari de l’Enciclopèdia Catalana diu que un banc és una “institució econòmica que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc.) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec.” Si prenem la primera part de la definició en cap moment hauríem d’entendre el concepte “Banca Ètica” com a oxímoron, però si ho entenem així, hi ha moltes entitats de finances ètiques que apliquen un doble oxímoron ja que són entitats de finances ètiques sense lucre, on el benefici que tingui l’entitat reverteix en la pròpia entitat per enfortir el projecte i continuar donant crèdit transformador. El diner és una eina, no és un fi, la banca ètica posa el diner al servei de la transformació social. És evident, però, que viure en el sistema capitalista on necessitem domiciliar una nòmina, rebuts varis, etc. obliga a la banca ètica a cenyir-se per unes normatives elaborades pel sistema. Però, les normatives no poden interferir en l’objectiu fonamental.


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.