Una teologia agenollada i indignada

Una teologia agenollada i indignada

Jokin Perea. A mida que anava penetrant en el torrent impetuós de les pàgines del llibre, sorgia en el meu interior fins fer-se insostenible un doble sentiment d’agenollament i indignació, com diu el títol, encara que amb sentit diferent. Indignació davant mi mateix. Agenollament davant el que obrien a la meva mirada les reflexions teològiques del llibre que tinc l’honor de presentar.

Fa molts anys al Seminari de Derio-Bilbao vaig tenir la gosadia d’explicar a l’autor del llibre, llavors un jove més inquiet que ara, dues matèries titulades “Introducció a la Teologia” i “Teologia Fonamental”. En llegir avui les pàgines d’aquest llibre m’avergonyeixo i m’indigno d’aquella malifeta. Com vaig poder explicar el que ha de ser la Teologia de manera tan racional i teòrica, tan allunyada del món real que, per altra banda, era el meu propi món, el de qui havia nascut en un poble industrial i obrer, en un país aixafat pel capitalisme dels triomfadors de la guerra civil?

Molts de nosaltres, en el que anomenàvem “fer teologia”, no teníem en compte la realitat i la qüestió de la injustícia com a punt de partida, ignorant, probablement sense culpa, que no es pot pensar la fe sense escoltar la veu de Déu que està amb els oprimits i humiliats.

L’eix fonamental del llibre i la seva línia argumentativa es troben ja enunciats en el primer paràgraf: el vincle indissoluble entre la fe cristiana i la lluita per la justícia en el nostre món. Però no per raons morals, com si la segona fos la conseqüència operativa de la primera, sinó per raons estrictament teològiques.

Amb un treball minuciós i exhaustiu sobre l’enorme producció de CiJ durant els seus 30 anys de vida l’autor va desentranyant i sistematitzant les anàlisis de les realitats generadores d’injustícia, les denúncies de les mateixes des del compromís i la proposta d’alternatives que permetin avançar cap a un món més humà i més just i també -per utilitzar una expressió del papa Francesc– cap a “una Església dels pobres i per als pobres”.

La reflexió científica sobre Déu i la salvació que Ell ens atorga s’ha de fer necessàriament des del lloc de la injustícia. Si no es fa així, no és teologia. Perquè la teologia és una reflexió sobre l’experiència de la nostra relació amb el Déu revelat per Jesús. I aquest Déu és un Déu que s’enfronta a la injustícia com a realitat que no és un fenomen natural, producte de l’atzar i moralment neutre, sinó un fet històric, fruit de la llibertat i carregat de responsabilitats. Com es pot pensar en el Déu revelat per Jesús tancant els ulls a un món on milions dels anomenats éssers humans viuen de manera infrahumana, mentre simultàniament una minoria privilegiada es queda impassible davant el dolor de tants éssers injuriats i d’esquena a les seves responsabilitats davant l’extermini?

Per tant la pregunta que s’ha de fer la teologia és si el que avui ens commociona en la nostra reflexió, el que ens fa patir en els nostres plantejaments evangelitzadors és 1) la increença, el relativisme, la indiferència religiosa o 2 ) la injustícia practicada contra els febles.

Aquesta última és la teologia que indica el títol del nostre llibre: agenollada davant el dolor dels que pateixen i indignada per l’apatia i la falta de sensibilitat davant els sofriments abismals que tenim davant la nostra mirada. És una teologia impulsada per l’escolta del crit en què consisteix la pregunta radical sobre Déu: on és present el Déu bo que sembla haver-nos abandonat, que sembla desinteressar-se dels nostres patiments sent innocents com som? Aquesta és la pregunta clau: no qui és Déu, sinó on és Déu. Perquè la seva veritable identitat es dilucida en relació amb la seva presència o absència en els llocs del sofriment injust. Només aclarint aquest interrogant, podrem realitzar la tasca d’explicar raonablement qui és Déu.

Javier ens mostra en el seu llibre com CiJ durant 30 anys ha elaborat amb modèstia però amb tenacitat una teologia commocionada pel dolor dels que jeuen ferits a la cuneta de la història, imbuïda de solidaritat amb els pobres, promotora de la lluita en favor de la justícia. I això per dues raons: perquè no som innocents de tal sofriment i perquè no podem dir-nos cristians i passar de llarg davant d’aquell clam com el sacerdot i el levita de la paràbola del samarità.

***

Per llegir la ressenya completa de Jokin Perea fes click aquí.

Aquí podràs adquirir el llibre “Una teologia agenollada i indignada” de Javier Vitoria.

El proper 27 de novembre a les 19’30h es presentarà el llibre a la seu de Cristianisme i Justícia a Barcelona. Comptarem amb la presència del seu autor acompanyat de José I. González Faus i Antoni Comín i Oliveres.


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.