Francesc Mateu. -Sobre l’informe “La trampa de l’Austeritat” d’Oxfam Intermon-. Ara ja portem uns anys que una bona part de la població està en una situació molt complicada. No cal contextualitzar: sabem que parlem de casa nostra. Parlem de la “nostra” crisi, i la majoria de solucions i anàlisis no van mes enllà d’on ens arriba la mirada, ni més enllà del mes vinent.
Moltes ONG que hem estat treballant molts anys ens hem vist confrontades a aquesta situació al Sud abans i ja fa temps que pensem com confrontar-la ara aquí. A Oxfam Intermón, hem començat per compartir alguns dels nostres coneixements i algunes de les nostres experiències arreu del món.
La “nostra” crisi té moltes semblances amb la crisi generada per les conegudes “politiques d’ajust estructural” contra les que vam lluitar a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia als anys 80 i 90.Tantes, tantes, que hom arriba a pensar que estem davant dues versions del mateix fet. Hi ha dades tant sorprenentment semblants que cal ser miop per no adonar-se que ara és el nostre torn. Oxfam Intermón va ser al costat de les poblacions afectades per aquestes polítiques d’ajust estructural, abans, durant i després que les apliquessin. Sabem doncs quines son les fases, les conseqüències i, també, els factors que els han permès sobreposar-s’hi.
Les situacions de partida, del nostre Estat i aquells altres, són afortunadament diferents, però tot i escalar les conseqüències, aquestes segueixen sent devastadores. Les projeccions arriben a un 40% de persones en risc de pobresa a casa nostra. Gairebé la meitat de la població. I el temps de recuperació en aquells països que coneixem, ha oscil·lat entre 10 i 25 anys.
Només sabent això, n’hauríem de tenir prou per fer-nos la següent pregunta: Que van fer per superar la crisi? I si ens fem aquesta pregunta, haurem fet dues passes importants. La primera, entendre que els nostres problemes d’avui no són només de casa nostra, sinó globals. I la segona, valorar que si algú ja ho ha viscut abans, podem aprendre de la seva experiència.
Les solucions que han funcionat en tots aquests països, són de caire estructural i passen per entomar el tema del deute i el del sistema financer. Costarà més o menys acceptar-ho, però el deute que tenim és impagable. En els últims pressupostos estatals presentats, es veu clarament que un de cada 3 o 4 € el destinem a pagar els interessos d’un deute que segueix creixent. A què esperem per impagar, renegociar o abordar el tema del deute? Quants milions de persones en situació de pobresa necessitem per aturar aquest espiral? I després refem de debò el sistema financer perquè això no pugui tornar a succeir.
Si després d’això invertim en les persones, assegurem els serveis socials i li apostem a una fiscalitat justa i a una democràcia més madura i transparent, haurem aconseguit revertir en bona mesura la situació.
Els titulars dels diaris a casa nostra s’han quedat només en mostrar les dades més cridaneres o catastrofistes quasi com a inevitables, però no en discutir-les com a tendència, i si alguna cosa hem après les ONGD és que no ens podem quedar en els efectes, i cal abordar les causes dels problemes.
Com a ONGD, i amb tots els problemes econòmics que arrosseguem com a sector, la temptació de llençar missatges fàcils –i en veiem alguns-, que commoguin cors, i ens ajudin a guanyar-nos la simpatia general, evitant el mal tràngol de parlar de causes, és molt gran. Però això també es fer-nos trampes nosaltres solets. Fer a casa, el que ja sabem que no va ser suficient fora.
L’assistència és necessària i les propostes assistencialistes sempre són les més populars, però cal que tots plegats mirem més enllà, i invertim també en iniciatives que capgirin la situació. Si no, tard o d’hora, la inacció sens tornarà en contra. Si la desigualtat i els problemes continuen creixent exponencialment, potser no hi arribarem amb la tota l’assistència possible, i llavors algú es preguntarà per què tantes ONG. Això també ja sabem com va.
Per això com a institució, i com a servei al país, hem fet una aposta per a la reflexió. A l’informe “La trampa de l’austeritat” trobareu totes les dades i anàlisis amb molta més profunditat, i podreu contrastar la situació de Catalunya o de l’Estat Espanyol amb la d’altres països europeus. L’èxit del llançament de l’Informe ens fa pensar que no ens hem equivocat, tant de bo que generi i obri molts debats.
Streaming acte de presentació: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=MT61S7FpjZ8
Vídeo resum del informe: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=x3KwAEnBrn0
Resum informe (cat): http://www.intermonoxfam.org/sites/default/files/documentos/files/Informe%20La%20trampa%20de%20l’austeritat%20Resum.pdf
Informe complet (cast): http://www.intermonoxfam.org/sites/default/files/documentos/files/bp174-cautionary-tale-austerity-inequality-europe-120913-combined-es.pdf
Imatge extreta de: Coop57