Vers una nova societat multicultural. Quin paper volem jugar les entitats?

Vers una nova societat multicultural. Quin paper volem jugar les entitats?

Maria Nadeu [Fundació La Salut Alta / Jesuïtes Sector Social]. Com ja s’ha escrit en aquest mateix blog des del Grup de migracions de CJ – Migra Studium, el fenomen migratori no només no disminueix, sinó que es preveu que augmenti en els propers anys. El moviment de persones entre països és una realitat creixent sense marxa enrere, que ha fet que la nostra realitat propera esdevingui multicultural i diversa. I, insistim, ho seguirà sent, cada vegada més.

Aquesta situació de multiculturalitat es fa molt palesa en barris com el de La Salut de Badalona, on està situada la Fundació La Salut Alta, entitat que forma part  del Sector social dels Jesuïtes. Es tracta d’un barri de poc més de 24.000 persones, de les quals gairebé un 40% són d’origen estranger i que provenen de més de 100 països, convivint en un espai de menys d’un kilòmetre quadrat.  Les escoles tenen, en alguns casos, més del 80% d’alumnes d’origen estranger, i tots els qui treballem amb aquestes famílies ens trobem amb dificultats tals com el desconeixement de la llengua i dels costums catalans, la por, la manca de xarxa social i familiar, la situació d’irregularitat, l’analfabetisme de pares i mares, la manca d’espais i persones de referència a la societat d’acollida, la vulnerabilitat econòmica i el desig frustrat d’una vida millor.

Tenint presents aquests factors, la nostra feina, destinada a la promoció a través de l’educació dels menors en situació de vulnerabilitat, no es pot dissociar d’un treball en positiu vers la inclusió social i la participació d’aquests i les seves famílies. Més enllà del dia a dia dels projectes, ens els últims anys hem anat detectant aspectes que cal treballar a nivell general d’entitat. Així doncs, ara que comença un nou curs, en compartim uns quants que creiem que poden ser útils per a totes les entitats situades en contextos multiculturals:

– Fomentar el coneixement mutu entre les persones que atenem, per desfer prejudicis, descobrir afinitats i posar rostre a les cultures. Les dones, particularment, descobreixen que es poden ajudar entre si perquè, encara que parlin llengües diferents, les situacions de vulnerabilitat que viuen són molt semblants. Cal, doncs, que facilitem aquest contacte personal.

– Que l’equip conegui les particularitats de cada cultura present en el barri: si els professionals i voluntaris de l’entitat no coneixen les diferents expressions culturals, difícilment podran lidiar amb conflictes de caire cultural, o ajudar les persones a fer el procés de dol migratori, per posar només dos exemples. Aquest coneixement ens ajudarà a fer-nos propers i alhora treballar amb més professionalitat.

– Obrir una finestra a la cultura catalana: com s’entén que dones que porten més de deu anys vivint a Badalona encara no parlin gens de català ni castellà? Només en el moment que tenen fills escolaritzats comencen a sentir la necessitat d’aprendre la llengua. Ens cal, doncs, estar atents a aquest moment de canvi i oferir un espai de confiança i relació que faciliti l’aprenentatge de les mares i allunyi les seves pors.

– Facilitar el sentiment de pertinença de les dones i els infants a l’entitat: segons la teoria de Maslow, una de les necessitats més bàsiques és sentir-se membre d’un grup. Tenir aquesta necessitat coberta dóna força, confiança i seguretat a la persona. Des de les entitats hem de vetllar perquè les persones que atenem se’n sentin part, i això no passa només per fer una bona acollida, sinó per potenciar-ne la implicació a tots els nivells. Cal (i aquí cal dir que a La Salut Alta ens trobem amb dificultats) donar-los certs espais de decisió i responsabilitat dins de l’entitat, i perdre la por als resultats que en puguin sorgir.

– En la nostra tasca educativa amb els infants, ens cal ser molt conscients que és necessari un treball amb els pares i mares per tal que facin un procés personal i com a família d’acceptació de la nova identitat múltiple que els configura com a persones. Per a això ens cal estar formats, conèixer la realitat dels infants i el procés migratori dels pares, així com disposar d’eines i professionals per a l’acompanyament d’aquests processos.

– Finalment, és bo que els nostres equips tendeixin a incorporar persones de diversos orígens. Comptar amb professionals o voluntaris que han viscut un procés migratori o que provenen d’altres cultures facilitarà que duguem a terme els punts anteriors. Pel contacte proper que tenim amb la realitat, les entitats podem liderar els processos de normalització del multiculturalisme que ja es donen en altres països. En aquest sentit, a Catalunya encara ens queda molt per recórrer.

Així doncs, ens cal passar d’una etapa de societat d’acollida a una societat intercultural, i les entitats tenim un gran paper per jugar-hi si en som conscients. El repte és buscar les eines necessàries per dur-ho a terme. Formació d’equips, treball amb les famílies o la implicació a l’entitat de persones de diversos orígens poden ser-ne algunes d’interessants.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.