Els aliments que llencem a les escombraries són com si els robéssim al pobre de la taula

Els aliments que llencem a les escombraries són com si els robéssim al pobre de la taula

Jesús Renau(El passat 5 de juny el Papa Francesc va dedicar la catequesi de l’audiència general dels dimecres a la tutela del medi ambient).

“Quan parlem de medi ambient, de la creació, penso en les primeres pàgines de la Bíblia, en el Llibre del Gènesi,on s’afirma que Déu va posar l’home i la dona a la terra perquè la conreessin i la cuidessin. I em pregunto, -ha dit el Papa als fidels reunits aquest dimecres al matí a la plaça de Sant Pere- què significa conrear i cuidar la terra?, estem realment cuidant la creació?, o l’estem explotant i descuidant?”.

“Cultivar i cuidar la creació -ha explicat el Papa- és una indicació de Déu, donada no només a l’inici de la història, sinó a cada un de nosaltres, és part del seu projecte; vol dir fer créixer el món amb responsabilitat, transformar-lo perquè sigui un jardí, un lloc habitable per a tothom”.

El Papa ha recordat les moltes vegades que Benet XVI va dir que “aquesta missió encomanada per Déu creador requereix seguir el ritme i la lògica de la creació. Nosaltres però -ha continuat el pontífex- ens deixem portar sovint per la supèrbia del dominar, del posseir, del manipular, del explotar, no la “cuidem”, no la respectem, no la considerem com un do gratuït que hem de cuidar. Estem perdent l’actitud de la sorpresa, de la contemplació, de l’escolta de la creació, i així no aconseguim veure el que Benet XVI diu “el ritme de la història d’amor de Déu amb l’home”. Per què passa això? Per què pensem i vivim horitzontalment? Ens hem allunyat de Déu, no veiem els seus senyals”.

“Però conrear i cuidar, -ha destacat el Papa Francesc– no es refereix només a la relació entre nosaltres i l’ambient, entre l’home i la creació, afecta també a les relacions humanes. Estem vivint un moment de crisi, la qual veiem en l’ambient, però sobretot ho veiem en l’home. La persona humana està en perill: Heus aquí la urgència de l’ecologia humana! El perill és greu perquè la causa del problema no és superficial, sinó profunda: no és només una qüestió d’economia, sinó d’ètica i antropologia… dominen les dinàmiques d’una economia i una riquesa mancades d’ètica“.

El Sant Pare, amb paraules improvisades ha dit: “El que mana avui no és l’home, són els diners: els diners i la riquesa són els que manen! I Déu, el nostre Pare, no ha donat la missió de tenir cura de la terra als diners, sinó a nosaltres: als homes i les dones. Som nosaltres els que tenim aquest encàrrec!”. “Si una nit d’hivern -ha continuat-, aquí al carrer Ottaviano, per exemple, mor una persona, això no és notícia. Si en molts indrets del món hi ha infants que no tenen res per menjar, això no és notícia, és una cosa normal! Això no pot continuar així! Això es converteix en una cosa normal: que hi hagi persones sense llar que moren de fred pel carrer, no és notícia, però que la borsa d’algunes ciutats baixi deu punts, és una tragèdia. Així, les persones són descartades, com si fóssim deixalles”.

“La vida humana, la persona, no es veu com un valor primari de respectar i cuidar. Aquesta cultura ens ha convertit en insensibles també davant el malbaratament alimentari. El consumisme ens indueix a acostumar-nos a allò superficial, al malbaratament quotidià del menjar a la qual de vegades, no som capaços de donar el valor que va més enllà dels simples paràmetres econòmics.

Recordem bé que els aliments que llencem a les escombraries són com si els robéssim al pobre de la taula, al que passa gana!”.

“Us convido a tots -ha finalitzat- a reflexionar sobre el problema del malbaratament dels aliments. Comprometem-nos tots seriosament a respectar i cuidar la creació, tenir cura de totes les persones, contrarestar la cultura del malbaratament, per promoure una cultura de la solidaritat i de la trobada”.

Imatge extreta de: Vigoalminuto.com

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.