Un nou maig del 68?

Un nou maig del 68?

Víctor Codina. Al maig del 68 hi va haver una gran convulsió social i política que començant pels universitaris de París es va estendre després per diverses universitats europees, sobretot alemanyes, i per Amèrica del Nord. Qüestionaven no només el sistema universitari sinó el sistema cultural i polític, demanaven un canvi radical, en la societat, “la imaginació al poder”, “prohibit prohibir”, “si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir”. En les mateixes dates a Praga es va gestar una revolució anticomunista, l’anomenada “primavera de Praga”, avortada brutalment a l’agost pels tancs russos, però que després va donar el seu fruit. Des de llavors el “maig del 68” s’ha convertit en un símbol de canvi social.

Han passat molts anys des d’aquell 1968, la història no es repeteix, però hi ha senyals actuals que ens recorden el maig del 68: la primavera àrab contra governs despòtics, els indignats d’Espanya i de tot Europa contra la falta de democràcia i l’atur juvenil, els estudiants xilens que demanen una millor educació, les protestes a Turquia, ara els joves de Brasil que malgrat les millores del país en els últims anys, critiquen no només l’augment del preu dels transports sinó la corrupció dels polítics i les enormes despeses del Mundial de futbol, ​​quan hi ha urgències més en educació i salut. La imatge mediàtica dels joves brasilers com a mers seguidors de futbol i de “les garotas” de carnaval de Rio, ara ha quedat desmentida.

Indubtablement en totes aquestes convulsions socials hi ha una ambigua barreja d’interessos polítics, ideològics, morals i fins i tot religiosos, hi ha excessos violents, tendències anarquistes, idealismes juvenils ingenus i utòpics, etc. Però podem merament acontentar-nos amb aquestes observacions crítiques, per molt reals que siguin?

No volem discutir aquí sobre l’impacte de les xarxes socials en aquestes protestes actuals ni sobre el fet que aquestes protestes esdevinguin en països que surten del subdesenvolupament. Volem constatar que en el fons d’aquests moviments hi ha una crítica a la falsa democràcia, a la dictadura dels bancs i de l’FMI, a l’egoisme de les transnacionals que fabriquen armes i destrueixen la natura, a un sistema econòmic que augmenta la desigualtat enriquint a uns pocs a costa d’empobrir a grans majories i que deixa a milions de joves sense horitzó de futur; crítica a governs que espien als seus enemics polítics, defensen un pensament únic, no respecten la diversitat i practiquen la doctrina de la seguretat nacional en el nom de la qual persegueixen els dissidents, eliminen drets socials adquirits amb esforç, castiguen els emigrants, etc.

No hi haurà en tot això un missatge per a tota la societat? Hem de garbellar i destriar aquests fets, distingir el blat del jull, però no podem creuar-nos de braços i esperar que la policia antiavalots sufoqui i reprimeixi aquests moviments amb gasos, balins de goma i raigs d’aigua.

Els cristians podem il·luminar aquests fets amb la memòria d’aquell jove profeta de Natzaret que, davant l’escàndol de sacerdots, escribes i fariseus, va expulsar als mercaders del temple, encara que això li costés la vida. Moguts per la fe creiem que l’Esperit del Senyor omple l’univers i condueix la història cap a camins de justícia, de llibertat i de pau. Cal escoltar als joves, perquè no poques vegades a través d’ells ens parla Déu (Regla de Sant Benet). No s’amagarà en aquestes noves formes de “maig del 68” un signe dels temps als quals al·ludia Joan XXIII?

Imatge extreta de: eldiario.es /Diario Kafka

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.