“La generació perduda. Espiritualitat per a temps incerts”

“La generació perduda. Espiritualitat per a temps incerts”

Nani Vall-llossera“La generació perduda. Espiritualitat per a temps incerts” és un article fill de la declaració de fi d’any de Cristianisme i Justícia. Llavors ens negàvem a assumir el paper que aquesta definició ens atorga i, recorrent el context històric i social en el qual hem crescut i hem començat a transitar per la vida adulta, fèiem una crida a l’esperança, l’alegria i la fraternitat, a la trobada i la lluita contra la indiferència com a eines per assumir que malgrat les dificultats, la desorientació i la incertesa, aquesta és “la nostra hora”, “el temps que tenim a mà per fer el futur”.

En aquest escrit, publicat en la revista Sal Terrae en un número titulat “Viure sense treballar. L’atur i els aturats”, ens centrem en els aspectes laborals que han portat a donar el nom de generació perduda als joves de fins a 29 anys que no aconsegueixen trobar la seva primera ocupació. Entre ells, uns amb un perfil de baixa formació i altres sobrequalificats que es veuen obligats a devaluar el seu currículum per trobar un treball remunerat. Recordem que aquesta generació sempre va tenir una relació conflictiva amb l’ocupació; per a alguns dels seus membres es van encunyar les etiquetes “mileurista” i “ni-ni” que van calar en l’imaginari col·lectiu, i que presagiaven que el treball anava a ser el cavall de batalla d’aquest grup generacional. Batalla perduda per a molts joves que estan sofrint la precarietat i la incertesa en les seves carns, la frustració de la falta de resultats de l’esforç, l’obligació d’emigrar i la necessitat de redefinir expectatives i prioritats. Batalla perduda contra el sofriment i la frustració tret que, superat el xantatge de la supervivència amb les necessitats bàsiques cobertes, aconseguim resituar a la persona en el focus del nostre temps. Per a això cal fer vida l’afirmació que no només el treball dignifica, promovent i valorant com socialment productius altres espais de realització, altres formes d’usar el temps i la força de producció orientades al ben comú. Per sobreviure a la precarietat i la incertesa que s’ha instal·lat en major o menor mesura, també és necessari recuperar la centralitat de les relacions personals, la confiança mútua i la gratuïtat.

Des d’un enfocament creient, proposem resituar el principi-esperança, la cerca de maneres de defensar els valors i ideals en els quals creiem, en el centre de la nostra vida. Una cerca que té valor en si mateixa, amb independència dels resultats, i que apartant-nos de l’ingenu “tot és possible” fa que “l’impossible passi”. Com a cristians també creiem que la comunitat, el servei i la cura del proïsme poden ser agafadors als quals agafar-se per transitar aquests temps incerts. Al costat de l’anterior, proposem la conspiració, el treball al costat d’uns altres per transformar la realitat i alhora recuperar l’esperança en un mateix i al món.

I finalment recordem que Jesús ens exhorta a trobar “odres nous” per al vi nou del nostre temps; nous marcs socials, polítics, de valors i de construcció de relacions, que permetin el desenvolupament dels potencials de tots i totes i la creació d’oportunitats perquè els joves puguin prendre el relleu de les generacions anteriors amb responsabilitat.

***
Podeu llegir l’article complet en el següent enllaç: “La generació perduda. Espiritualitat per a temps incerts”

Imatge extreta de: Knowthing


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.