Riquesa natural i pobresa social a la República Democràtica del Congo

Riquesa natural i pobresa social a la República Democràtica del Congo

Josep F. Mària / Emmanuelle DevuystEl quadern “Les mines del rei Leopold” analitza el sector miner a la República Democràtica del Congo: un país que es va estrenar a la comunitat internacional sota el nom d’“Estat Lliure del Congo” (1885-1908), però que a la pràctica era possessió personal del rei Leopold de Bèlgica. El 1908 va passar a ser colònia belga, i el 1960 va obtenir la independència. Des d’aleshores ha alternat els noms de RD Congo i Zaire.

En aquest país, extensíssim (2,345 milions de Km2) i poc densament poblat (25 hab./Km2) la riquesa natural és immensa. I tanmateix la pobresa també ho és: l’any 2011, la RD Congo va ser classificada en termes d’Índex de Desenvolupament Humà de l’ONU com el país número 187… de 187 països en llista! (De fet n’hi ha mitja dotzena fora de llista). I això és així malgrat la riquesa natural. Les dinàmiques d’explotació minera expliquen en bona part aquest paradoxa, i donen compte en bona part també del sofriment de persones com l’Adon Kalenga (jove artesà miner) o les dones del llac Kivu (que sofreixen la violència de grups armats de la zona): personatges reals que obren i inspiren el nostre quadern.

En concret, els minerals del rei Leopold són explotats sota dos règims polític-industrials diferents: les zones d’alt nivell de conflicte i les zones de baix nivell de conflicte.

a) Zones d’alt nivell de conflicte: es tracta de les províncies nord-orientals de Nord Kivu, Sud Kivu, Maniema i part de la Província Oriental. Els minerals que s’hi exploten són principalment el coltan i l’estany, i el model polític industrial és el següent. El mineral és excavat i extret pels anomenats “artesans miners”: individus o petits grups (fora del marc de qualsevol empresa) que usen tecnologia molt rudimentària, exploten mines sovint de manera il·legal (no en tenen la propietat o el permís d’explotació), estan exposats a alts riscos laborals, i a més no desenvolupen l’activitat de manera ambientalment responsable. Un cop han extret el mineral, el venen a comerciants o exportadors, però durant el procés de transport són obligats a pagar exaccions il·legals per part de grups armats (rebels o unitats de l’exèrcit regular congolès actuant per lliure). Aquests grups es financen en bona part a través de l’extorsió als artesans miners.

b) Zones de baix nivell de conflicte: es tracta de les províncies del Katanga, Kasai Oriental i Kasai Occidental. S’hi extreu, processa i exporta  coure i cobalt (Katanga) i diamants (els Kasais). Aquí l’activitat minera és realitzada per empreses convencionals, moltes d’elles multinacionals, que s’han establert al país sota l’empara del Codi Miner  de 2002. Els principals problemes d’aquest model són els impactes econòmics, ecològics i socials de l’activitat de les empreses (inclosa l’expulsió dels artesans miners que operaven il·legalment en les mines abans de l’arribada de les empreses). En una perspectiva ampla, el principal problema és la manca de sostenibilitat econòmica de la mineria, que és per definició insostenible a llarg termini.

Després de la presentació d’aquestes situacions, dels actors socials que hi estan implicats, i especialment de la manera com afecten  al poble congolès, presentem vies de millora de la situació. Aquestes passen principalment per:

a) A les zones d’alt conflicte: un seguit d’accions polítiques i militars perquè sense pau no es pot fer gairebé res a nivell econòmic; i la implicació de les empreses globals que compren minerals provinents de la zona en mecanismes de certificació de l’origen dels minerals, traçabilitat i diligència deguda.

b) A les zones de baix conflicte, per una acció concertada entre empreses, governs i societat civil/ONG a fi d’anar superant els efectes socialment i ambientalment negatius  i anar aprofitant les oportunitat de desenvolupament que genera l’activitat minera.

El quadern acaba amb possibles accions a realitzar des dels països rics, perquè cadascú de nosaltres té més instruments dels que es pensa per canviar la situació de l’Adon Kalenga i de les dones que sofreixen la violència dels grups armats a la zona d’alt conflicte del llac Kivu.

Finalment, volem remarcar que aquest quadern ha estat realitzat als nostres despatxos de Barcelona i Brussel·les (en certs moments connectats per internet), però també durant unes quantes visites sobre el terreny, on hem conegut i dialogat amb els protagonistes de la història que expliquem. Restem oberts als comentaris i suggeriments dels qui tindreu la indulgència de llegir aquest quadern. Us convidem a fer-ho perquè, al menys nosaltres, hem après moltes coses tot redactant-lo.

***
Al següent enllaç podeu llegir el quadern complet: “Les mines del rei Leopold”.Més posts sobre la República Democràtica del Congo al nostre blog:

Què li passa al meu mòbil?, De Dani Vilaró

República Democràtica del Congo: 10 claus per entendre un conflicte oblidat, d’Oscar Mateos

4 apuntes de urgencia sobre la situación en el este de la República Democrática del Congo y una petición desesperada, d’Oscar Mateos

Tráfico de niños en la RDC bajo la impunidad total: negligencia de las grandes ONGS en defensa de los derechos del niño, de Maribel Sancho

Katanga Business, de Josep F. Mària

Mineros artesanos en el este de la RD Congo, ¿”Minerales de sangre”?, De Josep F. Mària 

Imatge extreta de: Argentina Indymedia

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.