Els alevites

Els alevites

Jordi López Camps[Vita Moleskine] La revolta a Turquia ha posat de manifest l’existència d’una minoria religiosa, els musulmans alevites, que es senten represaliats pel govern d’Ankara. Les cròniques periodístiques comenten que moltes de les persones presents en la plaça Taksim pertanyen a aquesta religió.  La seva protesta pot tenir varis motius. El primer, el règim d’Erdogan dóna suport a l’oposició sunnita al règim  de Bachar el Asad de Síria la religió del qual és musulmana alauita, branc de la tradició xiïta, amb la qual estan vinculats els alevites. Un altre motiu d’indignació dels alevites és la proposta de posar el nom del sultà Selim el Valent (1465-1520) a un nou pont sobre el Bòsfor. Aquest sultà fou un enemic acèrrim dels chiites i dels alevís els quals va perseguí i masacrà a Anatòlia. Un altre motiu d’indignació, més compartit amb altres ciutadans turcs, és la poca qualitat democràtica del govern d’Erdogan. Així, darrera del conflicte actual a Turquia s’amaga també un conflicte religiós.

¿Qui són els musulmans alevites? Hi ha qui pensa que el nom d’aquesta corrent dels musulmans prové d‘Alī ibn Abī Tālib gendre i cosí del profeta Mahomma. Els noms Aleví i Alauita prové del terme àrab Alawi però, tot i tenir la mateixa etimologia, fan referència a grups religiosos diferents que tenen creences i pràctiques diferenciades. Els alauites són molt importants a Síria. Alguns lingüistes tenen una altra interpretació etimològica per explicar l’origen d’aquest grup religiós. Proposen que el terme aleví deriva dels mots Halay Hilay que en kurd vol dir “punta de la flama de foc” o del terme Aley que en turc vol dir flama.

Els creients alevites poden oscil·lar entre el 20 i el 30% de la població turca (entre 14-21 milions de persones). A Turquia la població aleví es concentra a Anatòlia oriental i a la costa del mar Egeu; igualment hi ha importants comunitats a Istanbul reunides en el barri de Gazi Osmanpasha. També estan presents a Iran (uns 3 milions), al Turkmenistán. A l’Iraq hi ha mig milió de alevites d’origen turc.

L’alevisme està vinculat al xiïsme duodecimà a través del cinquè imam (Dja’far al-sadiq) i al filòsof i místic persa Hajji Bektash Veli (1209-1271) fundador de la corrent bektachi dins dels alevites a qui la genealogia mítica el relaciona també al cinquè imam. Aquesta confraria alevita jugà un paper important en l’islamització de l’Anatòlia i dels Balkans. El semah, sema en turc, cerimònia religiosa dels alevies bektachi, ha estat classificat com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.

Les creences alevites no estan massa  definides perquè no hi ha cap autoritat que les unifiqui. La seva fe es transmet oralment i és poc coneguda fora d’aquesta religió. Cada comunitat alevita té la seva pròpia dinàmica que introdueix una gran diversitat d’interpretacions sobre els elements bàsics d’aquesta religió. Les creences comunes dels alevites està reunida en els buyruk que són el compendi d’escrits i diàlegs recopilats pel sheij sufí Safi al-Din (escrit també amb la grafia Safioddín Ardabil), per Ya‘far as Sádiq sisè imam dels xiïtes el qual és seguit pels xiïtes duodecimans i altres erudits.

Els principis bàsics de la religió alevita són: monoteisme en Alà que no és comprés de la mateixa manera per totes les corrents alevites; amor i respecte a totes les persones; tolerància amb les altres religions; atorgament de gran valor al treball com acte d’adoració; igualtat home-dona de tal manera que tots preguen junts; monogàmia; consideren que el seu fundador Alí i Mahoma estan íntimament complementats, són com dos cares de la mateixa moneda. Molts alevites afirmen que per pertànyer a la seva religió no cal creure en Déu, atès que Déu es pot considerar l’element bo que es troba en l’ésser humà, tal com la frase “Déu és l’home i l’home és Déu“, citada pels mestres alevites. Visió que els apropa al sufisme islàmic i la mística cristiana.

Els musulmans alevites coincideixen amb els doudecimans, tot i que es diferencien en altres aspectes doctrinals, en que reconeixen que Alī ibn Abī Tālib és l’iniciador d’una sèrie dotze d’imams protectors de l’Islam. Els alevites tenen l’Alcorà com un llibre religiós de referència, però no el consideren com un llibre sagrat. Segueixen genèricament les orientacions de l’Alcorà però amb moltes excepcions, com per exemple, la poligamia, ni s’identifiquen amb els pilars de l’Islam propis de les altres tradicions musulmanes. Per això no fan les pregàries diàries preceptives de l’Islam tradicionals, la peregrinació a La Meca i altres pràctiques. No tenen mesquites, però sí uns espais de reunió. La pràctica religiosa alevita ha rebut i integrat les influències d’altres religions, moltes d’elles preislàmiques del Pròxim Orient.

No hi ha una jerarquia religiosa en la fe alevita, ni es coneixen líders teològics que exerceixen un mestratge. Sí que hi ha la figura del guia espiritual, denominat dede. Aquest guia ha de ser sempre d’una família concreta, vinculat d’alguna manera a la descendència d’Alí. El dede assumeix el seu rol a causa del seu llinatge, no per les seves capacitats de tal manera que poden haver-hi dedes incompetents però que per raó del seu origen es troben obligats a dirigir les reunions religioses. Les trobades religioses, les cem, se celebren en el cemevi, un edifici amb diferents usos: espai per menjar-hi, lloc d’ensenyament i/o d’administració. A diferència d’altres musulmans, els alevites fan servir per les seves oracions i ritus l’idioma turc. Dins dels alevites el grup sufí bektashí és el més important.

Els alevites es consideren menyspreats i atacats pels musulmans sunnites i xiïtes. Aquests consideren als alevites com uns heretges. Aquesta consideració fa que no hi hagi matrimonis entre musulmans tradicionals i els alevites. Malgrat que sunnites i xiïtes consideren als alevites com no musulmans, el govern turc els reconeix com a tals. Els alevites creuen que la seva proposta religiosa és més coherent amb l’esperit dels turcs que l’Islam àrab.

Imatge extreta de: El Confidencial

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.