Creatius Culturals: una nova subcultura està emergint

Creatius Culturals: una nova subcultura està emergint

José Eizaguirre“Mes rere mes, any rere any, una nova i important subcultura emergeix en la nostra societat”. Aquesta és la conclusió a què va arribar l’any 1990 el sociòleg nord-americà Paul H. Ray. Deu anys després, ell i la psicòloga Sherry R. Anderson van publicar el llibre Els Creatius Culturals: Com 50 milions de persones estan canviant el món (no traduït). Segons els autors:

“Des de la dècada de 1960, el 26% dels adults dels Estats Units -50 milions de persones- ha fet un gir gegantí en la seva visió del món, en els seus valors i en la seva forma de vida, en resum, en la seva cultura. (…) A un canvi de visió del món li segueixen altres canvis que guarden una estreta relació: canvis en valors, en les prioritats fonamentals en la vida, en l’estil de vida, en la manera com un empra el seu temps i els seus diners, així com canvis en la manera en què un es guanya la vida”.

En què es caracteritzen aquests “creatius culturals“? Són persones preocupades pels problemes globals del món: el deteriorament mediambiental, l’explotació laboral en països pobres, la inequitat de gènere, el poder de les multinacionals. Individus conscients que desconfien dels mitjans de comunicació convencionals i volen conèixer “la història de les coses” fins al final: productes de consum, alimentació, fonts d’informació… Persones que valoren i cultiven totes les dimensions de la persona, tenint cura especialment de l’espiritualitat i les relacions personals de qualitat. Gent que dedica el seu temps a ajudar els altres i a col·laborar amb organitzacions ciutadanes. Persones insatisfetes amb les dretes i esquerres polítiques, que volen trobar un nou camí d’organització de la societat que reverteixi en el bé comú. Persones optimistes respecte al futur, als quals agraden les gents d’altres llocs, els encanta experimentar i descobrir altres formes de vida…

Estem parlant d’un 26% de la població adulta d’Estats Units! Sens dubte, una bona notícia per a aquesta societat. I a Europa? Pel que sembla, “els funcionaris de la Unió Europea, en assabentar-se de l’elevat nombre de Creatius Culturals existents als Estats Units, van llançar una enquesta similar el setembre de1997 a cadascun dels quinze països que la componien. Per a la seva sorpresa, les evidències suggereixen que hi ha almenys tants Creatius Culturals a Europa com a Estats Units”.

Ens ho creiem? Estem parlant de 1997. Diríem que el 26% de la població adulta del nostre país responia llavors a aquesta “subcultura”? Ho diríem avui? Quina és la nostra impressió en aquest sentit?

Abans de respondre, caldria distingir entre les persones que pensen d’aquesta manera i les que viuen d’aquesta manera. La cita anterior parla d'”un canvi de visió del món, al qual segueixen altres canvis que hi guarden una estreta relació”. Es tracta d’individus que han adquirit una nova mentalitat i, en conseqüència i simultàniament, han posat en pràctica noves formes de comportament.

Ai, aquí tenim el nostre taló d’Aquil·les! Com a coordinador de la campanya de quaresma Cuarenta días con los últimos, dedicada aquest any a aprofundir en la relació entre la nostra manera de viure i la forma de mal-viure d’altres societats, he rebut el ressò de molts agraïments pels materials. Però gairebé ningú no m’ha fet saber que gràcies a aquesta campanya ha canviat alguna cosa en el seu estil de vida. Quina distància aparentment insalvable entre el pensar i el fer! El canvi de mentalitat és lent i el canvi conscient d’hàbits de comportament encara ho és més del que a un li agradaria. Si aprendre a viure suposa temps, aprendre a viure d’una altra manera en suposa molt més.

Sí, en la nostra societat, són molts els que simpatitzen amb aquests nous plantejaments culturals (poc després de l’aparició del 15M, un informe recollia que un 72% dels ciutadans estava d’acord en una o altra mesura amb les idees del moviment 15M). Com es pot no estar d’acord amb els valors d’honradesa i transparència, de respecte al medi ambient, de consum responsable, de solidaritat i bé comú, de participació…?

No obstant això, la meva percepció és que la majoria dels espanyols segueix comportant-se de la mateixa manera. La majoria segueix votant i votaria els partits majoritaris, segueix comprant (els que poden) els mateixos productes i als mateixos establiments de sempre, segueix movent-se (els que poden) i desplaçant-se com sempre, segueix sent client dels mateixos bancs i de les mateixes grans empreses de subministraments, segueix veient quatre hores diàries de televisió (quant futbol i programes d’entreteniment!), segueix alimentant-se de la mateixa manera (encara que cada vegada hi ha més gent que ja ni s’ho pot permetre)…

Però no ens desanimem! És molt esperançador veure que cada vegada hi ha més gent que comença a viure de manera diferent, a informar-se, a votar, a comprar (i a no comprar), a alimentar-se, a triar el seu banc, a contractar el seu proveïdor d’electricitat, a gestionar el seu temps, a viatjar (i a no viatjar), a participar en la societat… d’una altra manera. És veritat: una nova consciència està sorgint i s’està plasmant en noves actituds. Però encara és una consciència minoritària. O més ben dit, són molts els que simpatitzen amb aquests plantejaments, però, tot i que el seu nombre no deixa de créixer, encara són pocs els que, de fet, fan passos concrets de conversió en els seus estils de vida.

Què cal dir? Podem recordar la dita de Confuci: “Si ja saps el que has de fer i no ho fas, llavors estàs pitjor que abans”, i deprimir-nos.

O podem recordar l’Apòstol: “Pobre de mi! -diria Pau-. No faig el bé que vull sinó el mal que no vull. Qui em deslliurarà?” (Rm 7, 19-25). És aquesta una profunda experiència humana. El canvi de comportament no només és una cosa que necessita temps, sinó davant el qual ens reconeixem limitats i -aquesta és l’experiència espiritual- que ens porta a posar les nostres forces i confiança en Algú més enllà de nosaltres mateixos. Aquesta és també la paradoxa cristiana tan sàviament formulada per Sant Ignasi: “Actua com si tot depengués de tu, sabent que en realitat tot depèn de Déu”. No ens desanimem. Seguim caminant.

Imagen extraída de: Innovación Social
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.