Com viuen les persones immigrants seva integració religiosa?: Cristians en una terra nova

Com viuen les persones immigrants seva integració religiosa?: Cristians en una terra nova

Lucia Montobbio – Migra Studium. [Vida Nueva] La immigració dels últims anys ha fet d’Espanya un escenari cada vegada més divers, cosa que es percep de manera molt clara a Catalunya, una de les comunitats on s’han instal·lat un gran nombre de persones que, per diverses raons, han hagut de deixar el seu país d’origen.

Aquesta diversitat, lògicament, es veu reflectida també en les comunitats cristianes. Quan una persona arriba a un país que no és el seu, sorgeixen diversos interrogants. Per exemple, com viure la dimensió espiritual.

Alguns s’integren immediatament a la tradició local, altres busquen persones del seu mateix origen i celebren a la seva manera el fet religiós. Parlant amb ells apareix la complexitat de viure el cristianisme lluny de la seva terra d’origen i a casa nostra. Són cristians en una terra nova.

És molt comú veure persones immigrants treballar a l’àrea domèstica. Així, es fan càrrec de famílies, bé sigui per tenir cura dels nens, per contribuir a la bona marxa de la llar o per acompanyar persones grans. Aquest és el cas dela Yonia, d’origen colombià, i de la Cora, filipina.

La Yonia treballa en més d’una casa a càrrec de persones grans. Explica que les coses han canviat des que va arribar. Abans vivia el fet religiós en família o amb el seu grup d’amics. Ara no té temps: “Treballo molt, tinc cura a tres senyores, i això no em deixa espai per posar-me a cercar comunitats llatinoamericanes a les quals poder anar i on treballar la fe”.

Viu en un pis compartit, amb altres colombians. Ells creuen en Déu, però no en l’Església, així que tampoc la Yonia troba un punt de suport quan arriba a casa. Des que viu a Catalunya, ha conreat una espiritualitat individual. Segueix anant a missa, però d’una altra manera, acompanya les persones de qui té cura.

La Cora, però, sí que ha trobat un espai per poder comprometre’s amb la religió cristiana i amb la comunitat filipina que existeix a Barcelona: “Sóc catequista. A vegades em costa perquè treballo molt, tinc poc temps i arribo molt cansada, però al final val la pena”.

Quan se li pregunta si veu alguna diferència entre la realitat de les comunitats cristianes d’aquí i les de Filipines, la Cora contesta que sí, i, sobretot, en els joves, que no hi tenen tanta participació: “Entres a les esglésies d’aquí i tots són caps grisos, la qual cosa està bé, però hi falta la força i l’alegria dels joves”.

La Cora és catequista a la parròquia de la Concepció, però assisteix a missa juntament amb la majoria dels filipins a l’església de Sant Agustí: “Els diumenges està plena. Sempre hi ha entre 500 i 800 filipins en tots els serveis, tants que no tots poden seure. El rector insisteix que anem a les parròquies que ens toquen per barri, per facilitar la nostra integració i repartir-nos millor, però nosaltres hem trobat aquí un punt d’unió, ens sentim còmodes i, a més, ell, el pare Avelino, ens ajuda a resoldre dubtes que tenim: per exemple, laborals o legals d’un altre tipus”.

***
(La versió completa d’aquest número la trobareu al número de desembre de 2012 de Vida Nueva).

Imatge extreta de: Vida Nueva

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.