La nostra salut està en venda #FSM2013

La nostra salut està en venda #FSM2013

Nani Vall-llossera. Aquest títol contradiu exactament la pancarta que presidia un dels tallers del Fòrum Social Mundial recentment celebrat a Tunísia. Però l’eslògan original amb què els moviments socials han intentat alertar i mobilitzar en els darrers anys als ciutadans, sobretot en els països que gaudien d’un estat del benestar més o menys desplegat, no ha aconseguit frenar l’ofensiva que el capitalisme ve llançant contra la salut de les persones des de fa uns lustres. El procés de privatització i mercantilització de la salut que va viure Amèrica Llatina en els anys 70, ara es viu amb la mateixa cruesa a Europa, on multinacionals de la salut i grups de capital-risc han conquerit els sistemes nacionals de salut atrets per aquesta gran part del pastís del finançament públic que és l’atenció sanitària i social.

No ens enganyem, la nostra salut no només està en venda, sinó que en gran mesura ja ha estat venuda. Potser assumint aquest punt de partida podrem algun dia tornar a ser amos tant de la nostra salut com de la nostra malaltia que són els extrems d’un continuum que ens han expropiat i ens hem deixat arrabassar.

Fa anys que el capital i els poders del món globalitzat es van adonar que els Estats del Benestar, i els sistemes nacionals de salut, van ser un error de la Història. Evidentment, un error que ha beneficiat al 99%, permetent un progrés veritablement humà (amb limitacions, sí) en els llocs on va poder desenvolupar-se, i perjudicant les ambicions il·limitades de només l’1% que ara està entestat en recuperar el temps perdut. El pitjor de tot és que compta amb la complicitat conscient o inconscient de bona part de la ciutadania.

La nostra complicitat, perquè hem permès que es desboquessin les nostres pors existencials sense fer res per a controlar-les; perquè ens hem empassat de forma acrítica la fal·làcia que és amb la medicina (la convencional i les alternatives) que trobarem la salut entesa com a benestar físic, mental i social; perquè hem consentit que s’inventessin malalties, ens fessin creure que les teníem i ens les haguéssim de tractar; perquè ens han allargat la vida però no estem aconseguint eixamplar-la amb formes de viure més felicitants; perquè han fet dels fàrmacs el nostre pa de cada dia i nosaltres l’hem fomentat amb la pressió dels nostres temors i la nostra intolerància al contratemps i a la incertesa; perquè ens hem deixat despullar de les estratègies humanes que ens permeten sobreviure a la insuportable vulnerabilitat i finitud de les nostres vides: la cerca de sentit, la confiança entre les persones, les xarxes de cura comunitària, l’amistat profunda, la família, la vida espiritual, la lluita per ideals que ens transcendeixen…

Complicitat dels professionals, que renunciem per desídia culpable a assabentar-nos del que està passant; que ens sotmetem dòcilment a les pressions de la indústria farmacèutica; que tanquem els ulls a les evidències de manipulació de l’evidència científica (biaix de publicació, fonamentalment: es publiquen només els resultats que interessen i no els resultats negatius, per exemple); que hem oblidat que els pacients, les persones, són el centre de la nostra feina; que ens escaquegem si podem; que de vegades som tan cobdiciosos com l’1%, només que la nostra capacitat per fer de la salut un negoci és menor; que contemplem el procés amb passivitat i només lluitem contra les retallades com una reivindicació laboral corporativista; que no ens adonem que el deteriorament de les nostres condicions laborals forma part de la mateixa ofensiva del capital contra tota la classe treballadora; que gairebé cap de nosaltres forma part de l’1% ni ho farà mai i que si perdem el dret a una atenció sanitària pública de qualitat, també nosaltres ens empobrim. També nosaltres (o els nostres fills) podem caure pel camí o acabar endeutats per sempre, si avança la destrucció dels serveis públics i es segueix retallant el finançament de l’atenció sanitària a partir de la caixa comú, i aquesta continua sent buidada impunement per l’1%.

Dels governants, per estar al servei dels poders econòmics; per ser cobdiciosos i ambicionar formar part de l’1% a costa de traïr les persones a les que es deuen i el bon nom de la Política; per no ser audaços; per creure innocentment que els retrocessos actuals són conjunturals, una mesura passatgera gràcies a la qual sortirem de la crisi;  per estar aferrats al poder i no aprofitar-lo per construir una societat més justa i equitativa; per ser mediocres i no estar a l’alçada de les responsabilitats que els hem encomanat.

En aquest camp de conreu, els poders econòmics han campat a plaer i han posat en venda la nostra salut. Davant d’aquesta ofensiva global només hi cap una resposta global que únicament podrà venir del 99%, quan despertem.

***

Declaració de l’assemblea de convergència sobre la universalització de la protecció social del FSM

Declaració de Tunísia

Imatge extreta de: La mula

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.