Oscar MateosLa màxima que «hem viscut per damunt de les nostres possibilitats» ha estat un dels arguments per a justificar determinades mesures per a encongir la despesa que han afectat sectors bàsics com l’educació, la sanitat o la protecció social. Aquestes mesures estan conduint a una veritable fallida del model de convivència en el quals’ha basat des de fa dècades el nostre estat social de dret.

Aquest paper vol posar en qüestió la premissa de la coartada, però sobretot vol advertir sobre la necessitat de recuperar consensos que portin a un nou contracte social en el qual participin partits, sindicats, agents i moviments socials.

Imagen extraída de: Infociudadano


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Miembro del área social de CJ. Profesor de Relaciones Internacionales de la Facultad de Comunicación y Relaciones Internacionales Blanquerna (Universitat Ramon Llull) y delegado del rector para el impulso de la Agenda 2030. Es miembro de la Junta de Gobierno del Institut Català per la Pau (ICIP) e investigador asociado del CIDOB. Fue el responsable del área social de CJ entre 2010 y 2020.
Article anteriorSolucions que arriben del sud – crònica IV – #FSM2013
Article següentLa Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants presenta a Barcelona l’informe “Atrapados tras las rejas” sobre la situació als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE)

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here