Recés a la ciutat (I): Resteu amb mi i vetlleu amb mi

Recés a la ciutat (I): Resteu amb mi i vetlleu amb mi

Llorenç Puig. En el moment de la foscor i de la crisi, Jesús ens demana que siguem amb Ell i que restem amb Ell, que vetllem. Acompanyem-lo en la pregària i la contemplació d’aquells moments difícils de Getsemaní. Mirem com nosaltres, ara i aquí, podem també ‘restar amb Ell’ i ‘vetllar’. Què vol dir per a mi aquest ‘resteu amb mi’ i ‘vetlleu’?

1) Vetllem amb Jesús també avui…

Us convidem a tenir un temps de vetlla, de pregària, d’estar aquesta nit amb Jesús, a soles amb Ell, molt, molt tranquil·lament.

Llegim pausadament el text de Lluc (Lc 22, 39-46), recreant-nos amb els ulls tancats, situant-nos en aquella muntanyeta, amb la lluna plena que ens acompanya, amb la humitat que ens envolta, amb la densitat de la tristesa i l’angoixa de Jesús…

2) Fem una aplicació de sentits

Sant Ignasi, en els Exercicis Espirituals, proposa després de fer una contemplació, fer també una ‘aplicació dels sentits’: veure la foscor del lloc, la claror de la lluna entre els núvols… escoltar els sorolls de la nit, dels mussols, els grills que canten… olorar la humitat de la nit… sentir, notar la frescor de l’aire, la son, la incomoditat d’estar a la fosca en un lloc on s’intueix que passaran coses terribles… i gustar l’amargor del moment…

3) Les velles promeses…

Jesús en aquell moment, sens dubte, se’n recordaria de les promeses de Déu, tan belles, tan reconfortants… Recordem-les, llegint ben a poc a poc aquest text, com un xiuxiueig a cau d’orella, que recorda la confiança fonamental de que ‘estem en bones mans’ i de que ‘jo seré amb tu cada dia, cada dia…’:

I mentrestant, aquella nit a Getsemaní, a Jesús li ressonarien els càntics del Servent d’Isaïes, que tant el van inspirar per a posar-se mans a l’obra, amb coratge i lliurament total, però també amb senzillesa. Paraules que parlen d’un enamorament i d’una seducció profunda per servir i treballar per un món vist i estimat amb els ulls i el cor de Déu mateix…

4) El Servent que coneix els nostres dolors…

Van ressonant també les paraules que havia dit el profeta Isaïes referint-se a aquest misteriós Servent, que seria un home fet als dolors, que coneix la foscor humana, que pot compadir perquè ha arribat ell mateix fins al més profund patiment … És per això que Jesús pot compadir, pot entendre, pot parlar-nos a cau d’orella en els moments difícils de la nostra vida… és per això que ens pot salvar.

Deixo ressonar aquests textos, que em connecten amb els sentiments més profunds de Jesús aquella nit.

5) I puc contemplar també tants Getsemanís que hi ha avui…

Puc restar també una estona contemplant i deixant que l’escena em segueixi ‘tocant’ en el més profund.  Sóc cridat a acompanyar no només Jesús a Getsemaní, sinó també -ara des de la pregària i en altres moments des de la vida real- les persones que passen com Ell, l’angoixa de la soledat, del veure’s en un carrer sense sortida, de la por davant el futur i la desesperança.

Poso noms i rostres concrets a aquests Getsemanís d’avui…

I faig un col·loqui amb el Senyor Jesús, “discurriendo por donde se ofreciere”, com diu sant Ignasi… un col·loqui com el d’un amic amb el seu amic, cordial, confiat, sense màscares, sense proteccions…

Què li dic a Jesús? Què em diu Ell a mi?

6) I tot això… per què?

I tot això no ho fem només per gaudir i agrair aquesta mostra d’amor incondicional i fins el final que ens té. No. Tot això ho fem per amarar-nos de Jesús, del seu amor sense límits per nosaltres.

Es tracta de deixar que passi el que Albert Peyriguère, des de les muntanyes del Marroc, deia a una religiosa a la qual acompanyava a través de cartes:

“Oh, què n’és de bo ser totalment d’Ell, no tan sols en una protesta general de pertànyer-li, sinó ser pres per Ell, deixar-se prendre per Ell, partícula per partícula, bocí per bocí, gota de sang per gota de sang, quan la nostra ànima i la nostra vida estan incessantment enganxades, sense parar mai de tornar a començar, en l’aspre engranatge dels petits deures quotidians i de les petites virtuts d’ús corrent!

Sentir-se a cada moment cosa Seva, presa per Ell, cargolada per Ell, triturada per Ell, mòlta per Ell, dolorosament esculpida per Ell, per a més acostar-nos cada vegada per Ell, a la semblança amb Ell, per esdevenir Ell, per no ésser altra cosa que u amb Ell”.

(A. Peyriguère, ‘Deixeu-vos prendre pel Crist’, p. 129)

***
Aquí podràs escoltar els diferents àudios del recés a la ciutat 2013.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.