Gestionar la soledat

Gestionar la soledat

Jesús Renau. Un dels signes de maduresa i saviesa humana és aprendre a gestionar la soledat, la pròpia i la dels altres. I si això és vàlid per a qualsevol temps, més important i urgent ho és en època de crisi quan la solitud augmenta i pot arribar a uns nivells insuportables.

Tothom sap que és la soledat. Per molt bones relacions que un tingui, i sigui quin sigui el nivell d’aquestes relacions, la persona humana sempre està oberta de tal manera a si mateixa que experimenta, per a bé o per a mal, uns espais interiors de soledat pràcticament inaccessibles. Guiats per la pròpia experiència, o bé pels testimonis o pels encertats consells dels altres, anem aprenent a gestionar la soledat. A vegades aquesta ens sorprèn de forma inesperada, altres vegades la veiem venir, i el que ens cal és aprendre a reaccionar per evitar passar de la solitud a la tristesa, a sentiments depressius i fins a una visió de la vida amb tons massa negres. Poc a poc podem preveure-la, i tenir algunes eines per evitar-la, com determinades relacions, aficions (lectura, caminades…) i vida interior. Gestionar bé la soledat personal és un hàbit que facilita el benestar interior, la felicitat serena i estimulant, i sobretot la capacitat de poder compartir i ajudar.

En temps de crisi com l’actual la solitud augmenta molt més del que sembla a primera vista. Hi ha molta gent desfeta, que troba en la pròpia acusació la resposta a uns mals que són fruit d’unes injustícies nefastes i fins i tot criminals. S’atrinxeren en el seu interior i van rossegant el pa dur del propi fracàs fins que es trenquen les dents. Tots hem vist a la televisió homes i dones que cometen suïcidi com a única forma de protesta. La soledat personal, la de famílies senceres, la de grups acomiadats, els dubtes, les pors, els terribles interrogants quan es pensa en els fills…. una autèntica crisi humanitària sovint amagada i silenciada.

Acompanyar aquesta situació, estar a prop, entendre el que l’altre sent i passa, compartir… i a vegades tenir recursos humans i espirituals per oferir humilment companyia. Acompanyar, missió humana i cristiana ben important i urgent!  La relació, la conversa, el grup que lluita en equip, els petits èxits, el saber i aprendre a gaudir de la senzillesa i la gratuïtat… són recursos per a gestionar amb encert aquesta soledat que és fruit no de la condició humana sinó de l’explotació i l’abandonament social que avui s’estén en la “nova societat del malestar”.

Imatge extreta de: Metamorfosis/Blogs La Vanguardida

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.