Dilluns sense carn.  ¿Però no era els divendres?

Dilluns sense carn. ¿Però no era els divendres?

José Eizaguirre. M’ho deia fa poc un amic meu: a la seva comunitat cristiana porten un temps posant en pràctica els “dilluns sense carn”, comprometent-se cada família de la comunitat a cuinar aquell dia de forma no carnívora i compartint receptes per ajudar-se els uns als altres. Bona iniciativa! Però… això de l’abstinència de carn no era els divendres? Bé, depèn…

Fa un any comentava en aquest mateix blog “noves dimensions de l’abstinència de carn“, convidant a considerar, més enllà de les dimensions clàssiques cristianes del sacrifici i la penitència, altres aspectes de plena actualitat: tot allò que és solidari, sostenible, saludable i ètic. Cada vegada hi ha més persones conscients de les enormes repercussions negatives que té el consum creixent de carn i cada vegada són més els que s’apunten a un gest de renúncia, permanent, periòdica o esporàdica. Renúncia voluntària que, segons circumstàncies, pot quedar-se en la intimitat de casa nostra, “perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà” (Mt 6,18), i que també pot explicar-se amb naturalitat i humilitat “així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel” (Mt 5, 16).

Partint d’aquesta consciència, un grup de persones als EUA van començar a difondre la idea de què si decidíssim prescindir de la carn un dia a la setmana, els beneficis mediambientals, socials i en termes de salut serien molt grans. I van decidir començar donant exemple i estenent la seva proposta “meat free mondays” (dilluns sense carn). I com passa amb aquest tipus de moviments anomenats de “perifèries enredades“, avui són presents a més de vint països (inclòs España). A la seva pàgina web ens presenten algunes xifres astronòmiques de quan s’estalviaria, per exemple, una ciutat com Madrid (en tones de cereals, hectàrees de selva amazònica, metres cúbics d’aigua i tones de CO2) per cada dia de no consumir carn. “No estem demanant que et facis vegetarià o que et converteixis en advocat dels drets dels animals, simplement que prenguis el compromís de no menjar carn una vegada a la setmana. Cap altra acció resultarà tan simple i tan poderosa per a fer alguna cosa pel planeta”, ens recorden.

Personalment n’estic del tot convençut. Reduir el nostre consum de carn –sobretot la produïda de forma intensiva- és avui una de les millors contribucions a un altre món  més sostenible. Però a més, també estic convençut de la força que poden tenir aquests petits gestos de renúncia voluntària amb una finalitat altermundista. En un llenguatge deliberadament quaresmal, no convertirem (transformarem) el món si no ens convertim (transformem) nosaltres. I per això, els petits gestos personals, familiars i comunitaris són més potents del que ens pensem. Són aquelles “coses petites” de les quals parla Galeano “que no acaben amb la pobresa, però que potser desencadenen l’alegria de fer, i la tradueixen en actes. I al cap i a la fi, actuar sobre la realitat i canviar-la encara que sigui una miqueta, és la única manera de provar que la realitat és transformable”. Actuar sobre nosaltres mateixos i canviar-nos encara que sigui una mica, i experimentar l’alegria de poder fer-ho, i provar que fent-ho així no només anem creixent nosaltres en humanitat sinó que contribuïm a que el món sigui globalment més humà. Sense dubte, és una manera de mostrar que aquest món de Déu té solució.

Altres ja ho van descobrint. El Blog Alternativo proposa una secció anomenada “Los viernes de Ecología cotidiana“: un dia a la setmana (aquest cop sí en divendres) per a posar en pràctica els consells i suggeriments de vida domèstica sostenible. Un dia a la setmana per començar a viure d’una altra manera, menys contaminant, més assossegada, menys perniciosa pels altres, més saludable…

Com a cristians, no podem sinó alegrar-nos de compartir aquesta consciència i aquestes propostes de gestos setmanals. Cada un, des d’on és i fins on pugui, que vegi per on començar. Els dilluns sense carn, els dimarts sense televisió, els dimecres sense internet, els dijous sense cotxe, els divendres sense sopar (o sense esmorzar), els dissabtes sense plàstics… per posar alguns exemples que segurament no valguin per a tots.

I em deixo el diumenge… és veritat. I els diumenges… doncs sense despertador, sense presses, sense angoixes. Que també així, sobretot els que vivim en ciutats, anem creixent en humanitat.

Imatge extreta de: Eco-carnes

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.