Esquerdes al mur XII: Compromisos cristians davant la crisi

Esquerdes al mur XII: Compromisos cristians davant la crisi

Juan Manuel Sinde (Grup promotor). Un grup de cristians de Biscaia, de diverses referències eclesials, preocupats per l’actual situació de crisi social i econòmica que estem vivint:

1- Hem reflexionat sobre el missatge del Concili Vaticà II, que ens anima a ser ferment, sortir al món i com a cristians i com a comunitat cristiana, esdevenir elements de canvi i de transformació.

2- Hem repassat les conclusions de l’Assemblea Diocesana de Biscaia de l’any 1983,  on es formulava,  ja en aquell moment, una crida als cristians a assumir el compromís de solidaritat i de justícia social que reclama una situació de crisi econòmica.

3- Hem aprofundit en la Pastoral dels Bisbes bascos Una economia al servei de les persones, a través de seminaris específics on hem intentat respondre a aquestes dues preguntes:

a)  Què podem fer davant la crisi actual els cristians i cristianes de la Diòcesi de Bilbao, de forma autònoma i proactiva, sense dependre de ningú?

b) Quines propostes transformadores podem fer a les institucions públiques més al nostre abast (la Diputació de Biscaia, el Parlament i el Govern Basc) així com a la societat en general?

La segona pregunta no té, de moment, resposta encara que en el futur intentarem treballant en algunes mesures de consens.

En quan a les possibles actuacions personals, al mateix temps que recordem la necessitat de canvis profunds en el funcionament socio-econòmic de la nostra societat, subratllem  que no podem escapar-nos d’assumir la quota de responsabilitat que ens correspon a cadascú per la situació on hem arribat.

Volem compartir, així, la responsabilitat de contribuir al canvi de valors que entenem és imprescindible per a establir una societat capaç de superar la crisi de forma sostenible.

Hem identificat, per això, la possibilitat d’actuar en l’àmbit de la responsabilitat personal amb mesures concretes per a:

-Incrementar la comunicació cristiana de bens.

-Impulsar la participació dels cristians en l’empresa i en la societat.

-Reforçar el paper de Càritas.

-Intensificar la formació en Doctrina Social de l’Església, a tots els nivells.

Pel que fa a possibles accions a realitzar respecte a la comunicació cristiana de bens i al comportament dels cristians com a “agents econòmics”, hem arribat a la conclusió de què els discursos no valen, que el fonamental és el testimoni personal, amb comportaments diferencials que poden resultar indicatius de responsabilitat i solidaritat per part dels creients.

No volem posar-nos com a exemple de res ni per sobre ningú, sinó que simplement anunciem una sèrie de compromisos de comportaments personals en l’àmbit econòmic, que assumim com a contribuents, consumidors (de productes físics o serveis públics) o estalviadors, oberts a l’adhesió (ja sigui total o parcial) de qualsevol persona de bona voluntat.

Els compromisos concrets escollits són els següents:

1.- Donar un dia del sou/pensió al mes per als menys desafavorits.

2.- Oferir 2 o 3 hores setmanals de treball voluntari en tasques de “transformació social”, preferentment en organitzacions que es preocupen de les necessitats dels més pobres i busquen un model socioeconòmic més just i més humà.

3.- Actuar com a contribuents èticament responsables, pagant tots els impostos sense fraus ni martingales legals, fins i tot sol·licitant les factures a pagar sempre amb l’IVA.

4.- Posar els estalvis en la banca ètica o en entitats més compromeses socialment

5.- Visitar, almenys dues vegades l’any, una botiga de comerç cust, ecològic o solidari.

6.- Propiciar l’existència i fer un ús responsable de beques o altres prestacions públiques a fi de què puguin arribar a totes les persones que realment les necessitin.

Pot sorprendre, fins a cert punt, l’existència de compromisos que podrien considerar-se de “responsabilitat ciutadana”, com els de pagar responsablement els impostos (fins i tot l’IVA) sense trampes legals o utilitzar responsablement les ajudes socials per a ajudar a què puguin arribar a tots els que més ho necessiten, en un context de retallades generalitzades.

Però aquest intent no és irrellevant ja que, com han constatat diverses investigacions en països europeus, existeix una alta correlació entre el nivell de desenvolupament econòmic d’una societat i el nivell de “responsabilitat individual pel bé comú” dels seus ciutadans. Assumir un cert grau de lideratge en aquest sentit pot suposar també un servei al canvi cultural que necessita la nostra societat.

Un comentari semblant es podria fer sobre la resta dels compromisos, inspirats en el valor de la solidaritat. En un temps en el qual és clara la insuficiència dels recursos públics per a satisfer adequadament les demandes de serveis socials, el suport econòmic desinteressat d’alguns ciutadans també pot suposar algun alleujament per a reduir la tensió d’aquest desequilibri entre recursos i necessitats.

En qualsevol cas, la iniciativa posa en pràctica una màxima repetida per Arzimendiarreta i que els seus deixebles promotors de l’experiència de Mondragon van aprendre bé: “Davant els problemes, no ens queixem, actuem!”.

Tot això s’exposa en detall al bloc http://cristianosantecrisis.blogspot.com


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.