Massa dolor amagat

Massa dolor amagat

Jesús Renau. Fa poc visitava a una persona molt propera que estava convalescent des de feia dies en un gran hospital de Barcelona. Les habitacions eren dobles i ja hi havien anat passant moltes persones, la majoria d’edat avançada. Aquest familiar em comentava: “hi ha molt dolor amagat entre la gent gran”.

És cert, hi ha un dolor amagat que no surt a cap diari, ni se’n parla gairebé mai. Ferides fondes, que van més enllà del patiment físic. Ferides amagades i sovint dissimulades.  No sols en les habitacions dels hospitals, sinó arreu. Un crit silenciós de protesta per l’abandonament, la marginació, la soledat, la gana o l’angoixa que suposa haver de repartir la petita paga entre els familiars que han retornat a casa amb les mans buides, a causa d’un atur esgarrifós.

És com si estiguéssim vivint una guerra silenciosa al bell mig d’una aparent normalitat. Molta gent que passa gana, un percentatge creixent d’infants mal alimentats, pensions mínimes per mantenir una família, angoixes, retrets, trencaments afectius, cases moralment ensorrades… Una victòria de la mort enmig del contrast de les rebaixes, els banquets de luxe i la corrupció omnipresent.

Si visquéssim en els temps de la cultura clàssica, en una ciutat de l’antiga Grècia, podríem dir que els deus de l’Olimp s’ho estan passant d’allò més bé a costa dels humans. Però avui fem una lectura diferent. Hi ha a la nostra societat unes estructures perverses que si no són controlades democràticament pel poble, pels treballadors i els que porten el pa a la casa, acaben per convertir-se en portadores de mort. I tot per tal de saciar la fam infinita de poder i diners. La doctrina social de l’Església repetidament les ha qualificat com a “estructures de pecat”.

Cada dia noves veus i noves accions desvetllen una societat anestesiada. En general són gestos carregats de compassió, d’aquell “no hi ha dret” que fa moure els cors i les voluntats, gestos que neixen d’una fe fonda i d’una promesa. Aquest dolor amagat demana ser amorosit, acompanyat, desterrat en la mesura que sigui possible, per a esdevenir senyal d’un món nou que neix enmig d’un part dolorós.

Imatge extreta de: Ire-land

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.