Jesús RenauUlls oberts al que està passant, no només per captar les calamitats i desastres que produeix el pervers sistema del lucre, sinó també per captar els signes dels temps, els signes positius i d’esperança. N’hi ha molts, el que cal és que passin de la mirada al pensament, del pensament al cor i del cor a l’acció solidària i en xarxa.

A finals de l’any 2012 el bisbe de Lleida va comunicar que una part de l’edifici del seminari diocesà serviria per a acollir famílies desnonades i sense els recursos necessaris per adquirir o llogar un habitatge. Això ho va fer després d’escoltar representants d’entitats socials, i també un nombrós grup de persones que pateixen en la seva carn i esperit aquesta situació injusta de pèrdua de l’habitatge.

Aquesta decisió valenta i evangèlica, ha rebut l’aprovació per part de molta gent, i ha generat un efecte contagi: un bon nombre de persones s’han ofert voluntàriament a col·laborar en la transformació de l’edifici, pensat com a seminari, en habitatges familiars. Arquitectes, electricistes, paletes, homes i dones…. s’han ofert per a què la transformació pugui fer-se el més ràpid possible.  Un mitjà com Catalunya Religió en informar de la notícia, ho comparava amb el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos. Ara toca concretar, coordinar i canalitzar tota aquesta oferta de solidaritat.

Al cor d’aquest tsunami devastador en què s’està convertint la crisi econòmica, la societat civil i també l’Església han mostrat una enorme potencialitat. Són les llavors d’una esperança ben real, aquella que el mateix Jesús va anunciar amb paraules ben clares. “El Regne de Déu és ja enmig vostre”.

Que  segueixin multiplicant-se  els pans i els peixos! Que el “model Lleida” s’escampi! Ja hi havia experiència en distribució d’aliments, en atenció sanitària… ara també en habitatges. Com una nova energia del cor que corri per la xarxa i es tradueixi en accions solidàries que no només siguin ajudes concretes a gent empobrida sinó que mostrin el profund desacord amb un sistema financer que ens domina despòticament. Ens cal seguir lluitant des de la nostra limitació per afavorir un profund canvi d’estructures.

Imatge extreta de: Arte-Historia

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Jesuita. Profesor de Teología Espiritual en el ISCREB. Director Espiritual del seminario interdiocesano. Miembro de Cristianisme i Justícia y del equipo de pastoral del Casal Loiola de Barcelona. Autor de artículos y publicaciones sobre la dimensión social de la espiritualidad y temas educativos.
Article anteriorCicle ‘Dilluns dels Drets Humans’: “Sang al mòbil: el coltan i el conflicte de RD Congo”
Article següentInjustícia i ineficàcia. Una anàlisi crítica de la reforma laboral

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here