Esquerdes al mur VIII: Un pou enmig del desert

Comunitat Vallès47Des de 2009, al barri de Sant Andreu, a Barcelona, vivim formant una comunitat de vida onze persones adultes i tres criatures repartides en sis pisos d’un mateix edifici. També tenim arrendat un setè habitatge, «el 3r 2a», que no ocupem nosaltres sinó que l’hem destinat a un projecte social comunitari.

Abans del 2009, molts de nosalttres ja havíem compartit vida en moviments com la JOC, ACO, MIJAC, CVX; altres, també en experiències viscudes a Amèrica Llatina (per exemple, a través del VOLPA).

La nostra manera d’organitzar-nos en el quotidià consisteix bàsicament en què cada casa acull quinzenalment l’assemblea de la comunitat, dediquem una pregària setmanal en un espai comunitari; acordem responsabilitats compartides i rotatòries; participem en el nostre entorn més proper; treballem per comissions quan la situació ho demana; dissenyem una economia que volem que cada vegada sigui més comunitària; celebrem recessos que ens ajuden a mirar la comunitat amb els ulls de la fe i a projectar el futur. En aquesta revisió es concreta com dialoguem, com prenem decisions, com tenim cura dels temps i espais comuns, com vivim espiritualment i comunitària. És un bon repte!

La dimensió social de la comunitat és un dels pilars i ho és ja des de bon principi. Tant a nivell personal com professional, la majoria de nosaltres estem relacionats amb àmbits relatius a l’educació (formal i no formal), la cura i la defensa de les persones. I alguns de nosaltres ja hem pogut experimentar agraïdament l’acollida a les nostres llars. Així, ens vam donar un temps de reflexió, de debat i de decisió i al setembre del 2012 vam posar a disposició d’un equip de professionals del treball i l’educació social el pis que volíem oferir com a projecte social.

El projecte es va concretar en facilitar el dret a l’habitatge a una família composada d’una mare i els seus tres fills (seleccionada per l’equip de professionals) que havia esgotat les possibilitats de gaudir de pisos d’acollida de la xarxa pública de protecció.

El pis de la comunitat s’ha convertit ja en una llar d’aquesta família. La nostra comunitat assumeix el lloguer i la família les despeses de subministraments. L’acompanyament orientat a l’autonomia, a l’empoderament, a la recerca d’ocupació, a l’escolarització, el realitza l’equip de professionals.

La nostra funció no és altra que oferir a la família les relacions cordials de veinatge solidari que se suposen per a qualsevol altre veí de l’escala que visqui en el nostre edifici.

En l’actual context socioeconòmic, el  nostre projecte social de pis d’acollida és l’aportació que podem oferir. Ja que allò que individualment o en famílies de manera aïllada seria impossible d’assumir, de forma comunitària ho fem possible. És com haver excavat un pou en el desert i compartir l’aigua amb altres.

Hem de dir que la nostra experiència de presa de decisions comunitària segurament no sigui exemplar (pors, incerteses, alguna que altra precipitació…). Ha consistit en un discerniment complex a vegades, però sempre purificador. Ha exigit un esforç col·lectiu que volia donar resposta digna a la necessitat social urgent que ens implica i afecta sempre. En tot cas, està sent una experiència de serena alegria i esperança, ja que una comunitat tan imperfecta, tan petita i limitada com la nostra, pot donar alguna cosa del millor de nosaltres mateixos, fent brollar aigua enmig del desert.

 

Imatge extreta de: Wikimedia Commons

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.