Benet XVI i les polítiques socials del PP

Quim Pons. El diumenge 20 de gener de 2013, l’Església va celebrar la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat. El missatge de Benet XVI per aquesta jornada va ser  “Migracions: peregrinació de fe i esperança”, i estava escrit en el context d’aquest Any de la fe.

El missatge ens parla de la  fe i l’esperança com l’equipatge inseparable en la vida de molts immigrants: el desig de deixar darrera la desesperació d’un futur impossible de construir i la profunda confiança que Déu no els abandona en el seu camí. I això a partir del principi fonamental  de que “tot migrant és una persona amb uns drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots i en qualsevol situació”.

Tot i que “emigrar és un dret fonamental”, el missatge recorda que “cada Estat té el dret de regular els fluxos migratoris i adoptar mesures polítiques dictades per les exigències generals del bé comú, però sempre garantint el respecte a la dignitat de tota persona humana”.

La realitat ens parla que el projecte migratori de moltes persones “es converteix en un calvari per la supervivència, on els homes i dones apareixen més com a víctimes que com a protagonistes i responsables de la seva migració”. L’actual crisi porta a molts migrants a viure “en condicions de marginalitat i, sovint, d’explotació i privació dels drets humans fonamentals. El camí de la integració inclou drets i deures, atenció i cura als immigrants per tal que arribin a una vida digna, però també atenció per part dels immigrants vers els valors que ofereix la societat en la qual s’insereixen”.

En aquest sentit, insisteix que per a afavorir l’autèntica integració en una societat cada cop més fragmentada per les desigualtats socials, “cal evitar el risc de caure en el mer assistencialisme”, i treballar en la direcció d’una “societat on tots i cadascun siguin membres actius i responsables del benestar de l’altre, assegurant el ple dret de ciutadania i participació en els mateixos drets i deures”.

En l’actual context de crisi estructural de la nostra societat, “els qui emigren alimenten l’esperança de trobar acollida, d’obtenir ajuda solidària i d’estar en contacte amb persones que, comprenent les fatigues i la tragèdia del seu proïsme i reconeixent els valors que aporten,  estiguin disposades a compartir humanitat i recursos materials amb qui està necessitat i desfavorit”. El  missatge ens exhorta al deure d’ una “solidaritat universal”.

Aquest missatge que ens crida a la fraternitat universal, topa amb la pràctica d’unes polítiques i unes lleis injustes que posen en perill l’exercici de drets fonamentals.  Recordem, sinó el Decret Llei (16/2012) sobre mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del sistema nacional de Salut, impulsat pel Ministeri de Sanitat. Un decret on més enllà de regular el turisme sanitari i racionalitzar la despesa, deixa sense atenció sanitària aquelles persones que no disposen ni de documentació ni de mitjans econòmics.

I topa també la crida que fa Benet XVI a la pràctica d’una solidaritat universal, amb l’actual projecte de reforma del Codi Penal que en el seu art. 318 bis proposa: castigar amb penes de presó a qui ajudi solidàriament a les persones estrangeres en situació administrativa irregular i a qui els hi presti serveis remunerats. No hauríem d’oblidar de quina manera una norma així, de tirar endavant, incompliria els drets humans fonamentals, que en el seu primer article diu: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets …/… i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat”. O que en l’article 13 reconeix el dret de tota persona a “abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi”, una llibertat de moviments cada vegada més obstaculitzada.

Aquesta proposta de reforma legal té una gran transcendència ètico-política: crea una norma que converteix en il·legal un principi-valor tan fonamental com és la solidaritat. Això des del punt de vista humà i cristià, i en la situació de crisi que vivim resulta simplement inacceptable.

***

Us animem a participar en la campanya que ha posat en marxa la Plataforma Salvemos la Hospitalidad per demanar al Govern que corregeixi l’article 318bis anteriorment citat i “no criminalitzi el comportar-se humanament. L’assistència humanitària i la solidaritat no es poden penalitzar en cap cas quan són mogudes per sentiments d’hospitalitat i altruisme”. Per signar la petició fes clic aquí.

 

Imatge extreta de: Cadena Ser



Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.