Jaume FlaquerQuè és el que porta a una dona anarquista, pacifista i anticapitalista convertir-se al catolicisme sense renunciar a aquestes conviccions? Aquesta és Dorothy Day (1897-1980), una de les dones més importants del catolicisme nord-americà del segle XX, i de la qual ens va parlar el jesuïta Daniel Izuzquiza en la cinquena sessió del curs “Profetes i testimonis davant les crisis”.

Aquesta dona fou la fundadora d’un moviment anomenat “Catholic Worker” que consisteix en tota una xarxa de cases d’acollida d’indigents i pobres d’Estats Units. Més de 200! Publiquen també un diari des del qual fan denúncia de les injustícies produïdes pel capitalisme, i que els permet de no quedar-se en l’assistencialisme. La denúncia del sistema els fa no acceptar mai subvencions públiques per a la seva obra social i animen a la desobediència civil. Van ser molt actius contra la guerra del Vietnam.

Són doncs una barreja de germanetes de Teresa de Calcuta i de moviments anarquistes i pacifistes. Interessant combinació que no oblida la mística de la presència del Crist en els més marginats de la societat.

Dorothy Day provenia d’una família episcopaliana anglicana i va viure de jove en ambients bohemis dels feliços anys 20 americans. Fins i tot, al 1917 va conèixer la presó per la seva participació en una manifestació que demanava el vot per a la dona.

Diverses crisis orientaran definitivament la seva vida. Destaquem una “crisis espiritual” o personal que la va portar a l’Església i una crisi social i econòmica que la va portar vers la fundació del Catholic Worker.

La crisi espiritual la va apropar a l’Església catòlica d’EEUU formada, aleshores, per les classes socials més pobres del país: polacs, irlandesos, lituans… I ara més recentment per llatinoamericans… Dorothy Day va arribar a la conclusió que “l’Església és l’Església dels pobres”. Deia: “ja sabia que jo desembocaria en ella”. Veient que els obrers anaven a l’Església va acabar sentint aquesta com “el seu lloc”.

A aquesta crisi personal es va sumar una de caire social i econòmica: el famós crack del 29 que va enfonsar l’economia nord-americana i que va crear en pocs mesos milions de pobres i d’aturats. La conjunció de les dues crisis seran font d’inspiració, perquè quatre anys més tard, al 1933, Dorothy Day creï el Catholic Worker per donar una resposta eclesial i evangèlica a la difícil situació del moment.

Alguns dibuixos de les publicacions del Catholic Worker, s’han consagrat com a sintetitzadors de la mística que els habita: la presència del Crist en el pobre tenint a Mt 25 (“perquè tenia fam i em vau donar de menjar”) com un dels principals textos inspiradors. Daniel Izuzquiza ens convidava en la seva presentació a contemplar aquests dibuixos.

– Jesús, a la creu, abraçant un treballador de color i una dona indígena.

 – Jesús com un pobre entre els pobres.

 

– La taula dels centres d’acollida és místicament viscuda con a taula eucarística. 

-El Jesús que renta els peus dels deixebles és un treballador que serveix amb el seu treball.

– Foto de Dorothy Day amb A.J. Muste (presa per Tom Cornell) en un projecte de protesta contra la guerra del Vietnam.

NOTA: A Cristianisme i Justícia, D.Izuzquiza ha publicat Revolució des de sota, descens revolucionari: La política espiritual de Dorothy day.

Imatge extreta de: Catholic Herald


T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Jesuïta. Professor a la Facultat de Teologia de Granada (Universitat Loiola) i director de la seva Càtedra Andalusa per al diàleg de Religions (CANDIR). Llicenciat en filosofia per la UB. Llicenciat en Teologia pel Centre Sèvres de París. Doctorat en Estudis Islàmics per l´EPHE (Sorbona de París) amb una tesi sobre el místic sufí Ibn´Arabî. Ha realitzat llargues estades a la majoria de països islàmics de la Mediterrània, especialment a Egipte (3 anys). Ha publicat a la col·lecció Quaderns CJ de Cristianisme i Justícia a la seva Fonamentalisme (maig de 1997), Vides Itinerants (desembre de 2007) i Islam, la mitja lluna… creixent (gener de 2016), així com diversos Papers CJ com «Coronavirus: una sola humanitat, una vulnerabilitat compartida» (maig de 2020) o «Palestina: la reivindicació impossible» (juny de 2021), entre d'altres.
Article anteriorConsideracions a propòsit de les eleccions
Article següentEsquerdes al mur III: L’acompanyament del Projecte Equinocci

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here