Distopies? No voldrà dir utopies?

Tere Iribarren. L’autor s’arrisca a crear el neologisme distopia i a fer girar sobre aquest tota la seva reflexió. El resultat és una suggerent reflexió sobre la correlació entre el concepte utopia i el concepte distopia. El primer apunta vers un futur idíl·lic universalment desitjable i el segon anuncia un horitzó apocalíptic del qual convé fugir. La utopia d’un món just i igualitari és una bona notícia per als pobres, però és, a la vegada, una distopia per als qui acumulen riqueses en aquest món. Per això, el somni d’uns és el malson dels altres. La Creu de Jesús no és altra cosa que l’enfrontament d’aquests dos “llocs” o mons oposats. Per això l’autor proclama:

“El missatge evangèlic s’ha decantat acríticament del costat de la utopia. La Bona Notícia, presentada sota els contorns edulcorats d’una societat paradisíaca, ha sigut acceptada com un ideal que a tots ens va bé. No obstant, n’hi ha prou en fixar-se en el destí tràgic de Jesús i en el dels màrtirs cristians de tots els temps per a concloure sense embuts que l’horitzó del Regne de Déu és fonamentalment distòpic”.

El quadern de Pepe Laguna descobreix un horitzó nou i potser fins i tot, una geografia nova, un altre clima, un altre viatge. La seva lectura et fa alleugerir l’equipatge, deixar la motxilla, asseure’t a escoltar.

Hi ha un personatge clau en la lectura del quadern que ens acompanya en la travessia, Caifàs, semblant a nosaltres, que al fer-nos de mirall ens interroga, i provoca dins nostre alguna cosa que desactiva la nostra anestèsia i mostra tota la bellesa de les distopies del Regne:

“Ve un any de gràcia en el qual es perdonaran totes les hipoteques. Fins i tot a aquells que no han estat capaços de fer front al deute contret amb els bancs, rebran el seu títol de propietat i no hauran de tornar a pagar ni un euro més per la seva casa”.

Com sonaria aquest anunci als endeutats del segle XXI? I als banquers i arrendadors? I a cadascú de nosaltres?

Podem pensar que és una proclama anarquista, o de grups antisistema, però no: és un missatge evangèlic que els que creiem en Jesús hauríem de prendre’ns més seriosament.

És un quadern que mereix ser llegit: és profund, està molt ben escrit, obre a una nova perspectiva i és capaç de fer caure alguns dels nostres prejudicis inconscients.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.