Esquerdes al mur I: Els “feeding”, alternativa creativa al malbaratament d’aliments

José María Segura. Passejava per la ciutat (visc a Saragossa) i veig una escena que segons expliquen les xarxes socials és cada vegada més freqüent en qualsevol ciutat d’Espanya: un grup de persones llençant-se sobre els contenidors d’escombraries que acabaven de treure d’un supermercat. Busquen aliments en bon estat. Els veig treure dels contenidors tot tipus de productes i els pregunto si estan bé. Em diuen, sense deixar de buscar dins dels contenidors, que els supermercats llencen cada dia productes amb petits defectes o cops als envasos o amb data de caducitat propera. Després veig que s’ho emporten en carrets de la compra.

Aquesta topada amb la realitat, m’ha fet obrir els ulls al tema del malbaratament d’aliments. A Europa cada ciutadà llença un promig elevat de quilògrams d’aliments en bon estat. Segons les dades recollides per Tristam Stuart, autor del llibre Waste (“Malbaratament”), amb el menjar que es desaprofita als EEUU i a Europa es podria alimentar fins a quatre vegades els 870 milions de persones que passen gana. Els països desenvolupats rebutgem cada any 222 milions de tones d’aliments, que equivalen a la producció de l’Àfrica Subsahariana. I, només a Europa, cada ciutadà és responsable de llençar anualment entre 95 i 115 quilògrams de menjar apte per al consum. En total, es llença gairebé un terç del que es produeix, amb tot el que suposa en quant a desgast de les terres i amb un especial perjudici per als països del Sud. Aquest és el nostre pecat mortal com a societat, el mateix que el del ric Epuló, no que ell sigui ric, sinó que no és capaç d’atendre al seu germà famolenc, que es mor de gana al seu cosat.

En aquest moment de crisi a Espanya, en què hi ha famílies passant per greus necessitats i en què les institucions que atenen els menjadors socials estan desbordades per les demandes d’ajuda, hauríem d’atrevir-nos com a societat a exigir als nostres governants que modifiquin les lleis d’aliments. No es tracta només de què els supermercats no tirin a les escombraries els productes que no venen, sinó que les imposicions dels supermercats no deixin en els camps sense recollir tones i més tones d’aliments, mentre el món passa gana. Aquest és el nostre pecat com a societat: llencem un terç del que produïm mentre el món està famolenc.

Davant d’aquest escenari de malbaratament d’aliments, en algunes ciutats com Londres, París i recentment Saragossa, col·lectius d’ONGs estan organitzant “feeding”, menjars multitudinaris elaborats amb aliments rebutjats. Aquests “feeding” són una crida a la conversió del nostre model productiu i de consum, i una demostració de què hi ha alternatives al malbaratament.

Tota la informació sobre el Feedingzgz aquí https://www.facebook.com/feedingzgz  (Entreculturas Zaragoza).

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.