Conflicte a les mines africanes

Josep F. MàriaLa segona quinzena d’agost ens va portar notícies de conflictes a la mina de platí Lonmin, en Rustenburg, Sud-àfrica. Després d’una forta pugna entre sindicats, alguns miners es van enfrontar a la policia, que va acabar matant a una trentena d’ells. La reivindicació era un augment del salari des d’uns 650 dòlars a 1.500 dòlars al mes. Aquesta reivindicació salarial pot causar perplexitat, en un moment en que 1.500 dòlars són una xifra més que acceptable per a la majoria d’espanyols. Però és que el context d’aquesta zona de Sud-àfrica és molt complex com reflecteix el llibre In Good Company de l’antropòloga Dinah Rajak, que descriu les condicions de vida dels miners en Rustenburg.

En efecte, Rustenburg (400.000 habitants) allotja mines de platí i els miners de Lonmin desitgen augmentar la seva retribució a causa de l’elevat cost de la vida.

De fet, empreses com Anglo Platinum tenen residències (hostels) a baix cost a disposició dels seus treballadors, però el règim de vida a que es sotmet als treballadors en elles (per exemple, impossibilitat d’allotjar la parella o la família ) és tal que la majoria de miners prefereix instal·lar-se fora. No obstant això, els lloguers i els preus de béns bàsics als barris centrals de Rustenburg són molt alts, degut a que els propietaris i botiguers volen captar els recursos dels quadres mitjans i enginyers de mines, que reben alts salaris.

Per això, els miners acaben instal·lant-se en campaments suburbans (informal settlemerits) sense les infraestructures bàsiques (aigua, electricitat, clavegueram): campaments que són abandonats a la seva sort tant per l’administració local com per les oenagés que teòricament vetllen pel benestar dels miners. I és que aquestes oenagés són finançades per les pròpies empreses. Finalment, els habitants dels campaments són etiquetats com migrants, la qual cosa, pel que sembla, justifica que la seva dignitat sigui ignorada.

En síntesi, molt malestar acumulat és el que ha dut a la violència de Lonmin.

Sense justícia no hi ha pau. O la pau s’assoleix al cementiri, com és el cas dels miners morts a trets per la policia. Però potser tots -també els miners sud-africans-tenim dret a una pau prèvia a la dels cementiris.

Imatge extreta de: EFE/Diario El Mundo (El Salvador)


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.