L’onada o les possibles conseqüències de l’oblit

Sonia HerreraInaugurem el nou curs cinematogràfic aproximant-nos a la pel·lícula L’onada de Dennis Gansel, una interessant reflexió sobre la possibilitat del ressorgiment d’una dictadura com la del Tercer Reich a l’Alemanya dels nostres dies.

I així queda la pregunta en l’aire: És possible una dictadura avui a Europa?

A l’entrada del bloc 4 del camp de concentració Auschwitz I trobem una placa amb una famosa frase del poeta i filòsof espanyol George Santayana: “Qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la”. Aquesta és la idea que planeja al llarg de tot el relat de L’onada, una pel·lícula inclement, intensa i punyent inspirada en un fet real que va tenir lloc en una escola de Palo Alto, Califòrnia, l’abril de 1967. Davant la dificultat dels alumnes per comprendre com la població alemanya d’origen no jueu va donar ales al nazisme i va permetre l’extermini de milions de persones, el professor d’història Ron Jones va engegar amb els seus alumnes de secundària un experiment conegut com “La Tercera Onada” amb el qual els va demostrar com de senzilla pot ser la reproducció de règims feixistes si no es té present el passat.

En només 5 dies Jones va aconseguir crear un moviment de més de 200 alumnes que des de l’exaltació de regles com la disciplina, l’autoritat i l’ordre van desenvolupar un grup amb un alt sentit de superioritat respecte a la resta de l’alumnat de la Cubberley High School. Manipulació mental, exclusió dels alumnes que no pertanyien al moviment, captació de nous membres, acusacions sobre els que no complien les normes… Aquestes i moltes altres característiques de l’autocràcia i els totalitarismes es van activar a tota velocitat, posant de manifest la necessitat constant d’ interrogar-nos sobre l’autoritarisme, de recuperar la memòria i d’educar en valors com el respecte, la tolerància, la sensibilitat, l’empatia i la solidaritat, especialment en moments de crisi i malestar social com l’actual en que es crea el brou de cultiu idoni (i perillós) per l’auge d’aquest tipus de moviments o partits polítics.

L’onada (Die Welle) és una pel·lícula de 2008 dirigida per Dennis Gansel i basada en la novel·la homònima de Todd Strasser que trasllada precisament aquesta història ocorreguda a Palo Alto a un col·legi de l’Alemanya actual, posant sobre la taula una pregunta: es podria tornar a desencadenar tota la violència que va provocar el nazisme entre finals dels anys 30 i el final de la Segona Guerra Mundial al 1945?

Sens dubte, la pel·lícula pertorba i convida a reflexionar. I d’aquesta primera qüestió es deriven moltes altres –probablement més properes– relacionades amb les característiques tradicionals del feixisme:

– Podrien avui dia sorgir a Europa líders carismàtics que exercissin un lideratge autoritari, que fossin adorats com guies de la societat i que estiguessin enaltits per un sistema eficaç de propaganda?

– Què passa quan l’Estat utilitza a les forces de l’ordre com a eina repressiva per infondre terror en la població?

– Es produeixen violacions dels drets humans en el nostre entorn?

– Hi ha actualment al món una alarmant obsessió pels temes Seguretat Nacional? Deriva això en un augment exacerbat dels pressupostos de Defensa i de la indústria militar?

– Aprofiten alguns partits la situació de crisi econòmica per assenyalar com enemics de l’Estat a certs grups racials, ètnics, religiosos, polítics, etc.?

– Desinformen certs mitjans de comunicació sobre alguns assumptes? Qui controla els mitjans de comunicació?

– Es menysprea des d’alguns sectors de la nostra societat la intel·lectualitat i la cultura?

– Coneixem casos de corrupció al nostre país?

Tant de bo la resposta a totes aquestes preguntes fos negativa. Faria menys por, L’onada ens semblaria simple ficció i els totalitarismes quedarien situats en un passat remot… Però un cop plantejades aquestes preguntes, realment podem afirmar que vivim en una veritable democràcia? Podria repetir-se la història? Podríem cometre els mateixos errors?

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.