Profetes davant la crisi (II) : Fou sant Pau menys masclista del que pensàvem?

Jaume FlaquerEn la segona sessió del curs sobre els profetes, el professor Xavier Alegre ens fa una presentació remarcable sobre Sant Pau. Qui no s’ha sentit alguna vegada incomodat per algunes idees d’aquest apòstol?

Un primer text que genera gran incomoditat és aquest: “Que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s’han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei” (1 Co 14,34-35).

Aquest text però, segons X. Alegre, és molt probablement interpol·lat, és a dir, inserit aquí posteriorment. Fora d’aquest, no trobem, en les seves 7 cartes autèntiques, cap text anti-feminista. La figura de Pau ha estat malauradament distorsionada per aquest i per altres texts de les cartes “Pastorals”, de finals de segle I, durant molt de temps atribuïdes a Pau.

A 1Co 11, Pau diu que hi ha dones profetes, i a Rom 16 diu que hi ha una dona que és apòstol, i moltes que són líders de comunitats. Si n’hi havia que profetitzaven, vol dir que parlaven i per tant Pau no els hi prohibeix. A més, el fet que mai no es faci servir aquest text per contradir dues profetesses de la secta d’un tal Montano (s. II), vol dir que aquest text encara no havia estat afegit.

Igualment, alguns textos seus sobre el respecte a l’autoritat han donat peu a interpretar els seus escrits des del punt de vista d’un “col·laboracionista amb l’imperi romà” i justificador dels “Caudillos por la Gracia de Dios”. Fixem-nos en aquest text de la carta als Romans: “Que tothom se sotmeti a les autoritats que tenen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat posades per ell.  Per tant, el qui s’enfronta a l’autoritat es rebel·la contra l’ordre volgut per Déu, i els rebels es buscaran la pròpia condemna” (Rom 13,1-2).

El llibre dels Fets dels Apòstols sembla confirmar aquesta submissió a l’autoritat perquè presenta a Sant Pau amb bones relacions amb l’Imperi. Presenta els romans de manera positiva i dóna les culpes als jueus. El primer que es converteix és Corneli, un romà; el qui fica Pau a la presó és el Sanedrí, no els romans (cfr. Ac 18; Ac 21); i a Roma, Pau està empresonat ¡però a casa seva! i pot predicar l’Evangeli.

Diverses consideracions, però, ens ajudaran no solament a matissar sinó a contradir aquesta imatge.

En primer lloc, hem de dir que Lluc (que és deixeble de Pau), tant en l’Evangeli com en els Fets, sempre suavitza les contradiccions i tensions, especialment les que es van donar a l’interior de la primitiva comunitat de cristians. El fet de dirigir-se a una comunitat pagana d’una banda, i que no volia complicar la missió de l’Església dins d’un Imperi que aviat perseguiria els cristians, poden explicar aquesta actitud.

En canvi, el llibre de l’Apocalipsi sí va poder ser crític contra l’Imperi de manera clara perquè està escrit en forma “encriptada”, de manera que els simbolismes utilitzats no poguessin ser compresos per les autoritats.

El cert és que Pau té conflictes reals amb l’Imperi: les cartes de Filipencs i de Filemó les escriu des de la presó! I no podia ser d’una altra manera quan l’“un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme i un sol Déu i Pare” és obertament crític contra la pretensió del Cèsar de ser Senyor i fins i tot Déu (1 Co. 8,6). L’emperador Domicià, del temps de l’Apocalipsi es farà dir “Déu i Senyor”. Els jueus tenien autorització de no adorar l’Emperador i podien no participar en l’exèrcit. Els cristians, apareixent progressivament com a grup diferenciat dels jueus no tindran aquesta exempció. La problemàtica amb l’Imperi començava.

De fet, Pau té molt present la creu en les seves set cartes autèntiques (les altres no són de Pau). Se sent criticat pels cristians judaïtzants de Corint, d’una banda, i per les autoritats romanes per una altra. A Ga 2,19 diu que Crist va morir i va donar la vida per ell i a 2 Co 11,26 afirma que l’han flagel·lat  3 vegades. A Flp 1,20 té por que el condemnin a mort per predicar l’Evangeli…

I és que els valors de l’Imperi (diners, poder polític, mentida, etc) s’oposen als valors de Pau de pobresa (2 Co 8,9), d’abaixament (Flp 2,6), d’igualtat (Ga 3,28) i de cura pels marginats (els membres del cos més dèbils han de ser tractats amb més cura. Cfr 1 Co 12).

El text de l’obediència a l’autoritat no pot significar doncs una submissió a l’Estat. Com a bon jueu creu que el Rei és lloctinent de Déu, però ho és des de la responsabilitat i no des de l’arbitrarietat en l’ús del poder. Pau a més no vol un enfrontament directe.

Què ens diria Pau avui en dia? “Sigueu lúcids i discerniu les decisions que prenen les autoritats! Davant les dificultats, davant les crisis, viviu amb esperança, tal com jo vaig viure el meu empresonament!”.

Imatge extreta de: Wikimedia Commons

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.