Profetes davant la crisi (I): L’exili a Babilònia

Jaume Flaquer. El curs d’enguany de Cristianisme i Justícia se centra en la crisi que estem vivint. Aquesta és econòmica però també cultural, identitària i religiosa. Tot està canviant, hi ha un món que s’està ensorrant i encara no podem intuir el nou que ha de néixer, com confessava Iñaki Gabilondo en l’acte d’inauguració de curs. Per això ens sentim desconcertats, sense nord, lluitant per mantenir l’esperança.

Si mirem la història de la humanitat, ens adonarem que aquesta ha passat per grans crisis en els canvis d’època. Per què no estudiar-les per projectar alguna llum envers el nostre món actual? Això és l’objecte del nostre curs. Per a cadascuna d’elles, ens hem fet tres preguntes: 1) què estava en crisi; 2) quins “profetes” o testimonis van aparèixer per a donar esperança i il·luminar el camí, i 3) què ens poden dir sobre la “nostra” crisi actual.

La primera sessió l’ha guiat Claustre Solé, professora de la Facultat de Teologia de Catalunya. Ens ha situat perfectament en l’època de l’exili del poble jueu a Babilònia. El 609 abans de Crist, mor el rei d’Israel, Josies, i el territori queda dominat pels faraons egipcis. Poc després, el 597, l’imperi de Babilònia de Nabucodonosor conquereix Israel. Aquest viu el dilema de resistir o transigir. Decideix la primera opció contra tota lògica política i el 587 l’imperi destrueix Jerusalem amb el seu Temple. Comença un llarg exili a Babilònia que durarà dècades, fins la reconstrucció del Temple el 515 a.C.

En aquesta època apareixen dos grans profetes: Jeremies i Isaïes (el segon, l’escriptor dels capítols 40-55 del llibre d’Isaïes). Jeremies era una de les poques veus que havia advertit i anunciat que Israel s’encaminava cap el desastre si continuava amb la seva infidelitat a Déu i si no canviava el seu sistema econòmic i polític, injust i corrupte. ¿Com podia ser escoltat si molt poc abans, el 622 a.C., Israel viu una segona època d’or i prosperitat sota el regnat de Josies en el que es diu que es fa la troballa del Llibre de la Llei, el Deuteronomi? No serà Jeremies com aquells que durant la bombolla immobiliària denunciaven i advertien del risc que s’estava creant?

Jeremies mor en l’exili. ¿Ens imaginem la crisi econòmica (dominació i esclavatge), moral (desànim) i religiosa (“com pot Jahvé haver permès la destrucció del seu temple?”) que va viure aquell poble? Lògicament, les noves generacions de jueus cauen en la temptació d’acomodar-se als costums de Babilònia. ¡Quans immigrants aquí senten la crisi cultural i religiosa en arribar a un país diferent, a més de la crisi de l’atur!

En aquest context apareix el profeta Isaïes (l’anomenat Deutero-Isaïes) que genera utopia imaginant-se el retorn a la terra promesa. El sofriment viscut amb fe genera esperança, i l’esperança dinamitza el poble per buscar activament el retorn.

En el nostre context, ¿no busquem delerosos també “profetes” que ens donin esperança, que ens diguin que hi ha una sortida possible a la crisi? ¿No busquem algú que ens profetitzi quan de temps haurem d’aguantar la destrucció constant de llocs de treball al nostre país? ¿No llegim amb avidesa les pàgines econòmiques dels diaris per trobar algú que ens digui que coneix la porta de sortida? ¿No ens lliuraríem amb passió al Messies que sabés infondre ànims i assegurés que seguint-lo ens portaria a la terra promesa de la prosperitat econòmica?

Aquestes són algunes de les reflexions a boca de canó que em va suggerir la primera sessió del curs “Profetes i testimonis davant les crisis”, que va impartir la professora Maria del Claustre Solé, el passat dijous 18 d’octubre a Cristianisme i Justícia.

Imatge extreta de: Wikimedia Commons
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.