Cristianisme i Justícia.  No era fàcil donar en menys d’una hora  unes “coordenades per a comprendre el moment actual”. Uns temps que el mateix ponent va caracteritzar com a dominats per un sentiment “d’estupor” i  on “no hi ha res que no s’estigui movent”.  Però, Iñaki Gabilondo, veterà periodista i afinat observador de la realitat ens va saber donar algunes pistes  per a afrontar no només la conjuntura sinó per a poder “superar-la”.

La seva anàlisi sobre el moment actual va estar caracteritzada per una duresa extrema. Va culpar a un pensament dominant bastit a l’ombra dels governs de Reagan i Tatcher, d’haver convertit a enormes masses d’ésser humans en “consumidors, competidors i deutors” al servei d’un sistema que ell mateix va definir com a voraç i insostenible. Aquest pensament domina actualment una bona part de l’esfera humana reduint-ho tot a criteris econòmics i mercantilistes.

Tot i la duresa del diagnòstic, Iñaki Gabilondo es va mostrar profundament esperançat. Les coses s’estan movent i això tothom ho pot veure. Hi ha esperança, i són moltes les persones que comencen a despertar i que ja no se senten atretes “per la pastanaga” del pensament dominant. La recuperació de la dimensió humana que va més enllà de l’econòmic és ara la tasca més urgent . Ens cal posar “rumb a l’home, perquè s’albira un temps nou”.

Per fer-ho, fidel a un humanisme que beu de la revolució francesa, el periodista basc va proposar recuperar la pota més oblidada de la triada “revolucionària”: la pota de la fraternitat. Un món equilibrat no pot basar-se únicament en les legítimes aspiracions d’igualtat i llibertat, es fa més necessària que mai avui la recuperació de la dimensió “fraterna”, i més quan els problemes se’ns presenten a una escala que és alhora comunitària i global.

Tampoc van faltar en la seva intervenció referències a notícies de més actualitat com el cas del procés sobiranista iniciat a Catalunya. Sobre aquest va pronosticar que “és impossible impedir la celebració d’un referèndum” però “el procés serà llarg i requerirà de tots molta categoria política”. Sí però que va ser taxatiu a l’hora de descriure com a “finiquitat l’actual Estat de les autonomies”. També se li va preguntar sobre el premi Nobel de la pau concedit recentment a la UE. Sobre aquest va dir que era “un premi extemporani”. I va aprofitar per denunciar com la UE, tan atenta a que Espanya faci els deures econòmics, ha permès un augment tan gran de la desigualtat: “Espanya -va dir- és actualment campiona a Europa en desigualtats entre rics i pobres”.

Sense papers, amb convicció i amb la coneguda capacitat comunicadora, Iñaki Gabilondo va captar l’atenció de totes les persones que omplien de gom a gom l’Església dels jesuïtes de Casp per escoltar-lo. És possible que no es diguessin coses noves, però es van dir clarament coses que sovint es diuen en veu baixa o molt dispersament. La gravetat del moment exigeix com deia Iñaki  de “polítics d’alçada”. Afegim nosaltres: i de periodistes d’alçada, com l’Iñaki, i de mestres, i d’advocats i, en general, de persones capaces de construir una esperança alternativa al voraç sistema deshumanitzador.

Comença un nou curs: mans a l’obra, rumb a l’home!


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Article anteriorIñaki Gabilondo obre el curs a Cristianisme i Justícia
Article següentDia internacional per a l’eradicació de la pobresa: un record necessari

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here