“Adéu Espanya?” Reflexions i articles per a continuar el debat

Oscar Mateos. La manifestació sobiranista del passat 11 de setembre a Barcelona, ha generat, com no podia ser d’altra manera, un gran debat social, polític i, fins i tot econòmic. Tres reflexions ràpides al respecte:

1.- Sembla com si la massiva manifestació hagués agafat a contrapeu moltes persones de la resta de l’Estat. En un post anterior, previ a la manifestació, ja ho suggeria, però tinc la sensació que el desconcert davant les dimensions de la marxa de Barcelona ha estat major de l’esperat. Des de fora s’ha pogut constatar que més que davant una “rebequeria”, ens trobàvem davant un cúmul de greuges que podrien haver general un punt de no-retorn per a molta gent.

2.- L’explicació d’aquesta situació no pot reduir-se a una explicació simple ni monocausal. Dit d’una altra manera, ni tota aquesta situació és fruit de “la crisi econòmica”, com sovint s’ha volgut senyalar, ni tot té a veure amb “la pela”. L’auge del moviment sobiranista, que avui sintonitza amb el sentir de moltes persones, té explicacions de rerefons històric; és fruit també del famós “cafè per a tothom” i d’una “cultura de la transició” que no ha resultat ser tan exitosa com s’havia interpretat; és conseqüència d’una manca d’empatia mútua, que provoca que, a parer meu, el “fet català” i la qüestió lingüística siguin a vegades banalitzats i entesos més com a una qüestió folklòrica que com a un element identitari crucial per a la població catalana; i finalment, té relació també amb una sèrie de greuges econòmics (dèficits fiscals) i polítics (els cinc anys durant els quals es va marejar l’Estatut, han convertit a un important sector federalista en soberanistes convençuts), que des de la resta de l’Estat “no s’entenen” i que s’han vist amanits per les declaracions de periodistes, tertulians o polítics que han utilitzat  la confrontació visceral (moltes vegades promoguda també des de Catalunya) com una manera d’obtenir un bon rèdit de vots o d’incondicionals.

3.- Resulta difícil endevinar els possibles escenaris que s’esdevindran després del proper 25 de novembre, amb unes eleccions catalanes que tindran un clar component plebiscitari. Existeix ja un “full de ruta” per a arribar a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació? S’aconseguiran pactar algunes qüestions del procés amb el Govern espanyol? Quina serà la reacció de la Unió Europea? Quin índex de participació i en quines condicions s’hauria de desenvolupar aquest referèndum? Són preguntes en veu alta, que no tenen resposta única.

Sent conscients de què és un tema especialment sensible, és important establir ponts de diàleg i d’escolta entre uns i altres.

A continuació, enumero alguns articles escrits les darreres setmanes i que m’han semblat especialment suggerents:

1.- “Independentismo de corazón y de conveniencia”, per Milagros Pérez Oliva, El País, 16-09-12

2.- “Catalonia and Spain”, per Joan Subirats, Open Democracy, 21-09-12

3.- “No es la pela”, per Antoni Gutiérrez-Rubí, El País, 20-09-12

4.- “Catalunya cambia de escenario”, per Josep Ramoneda, El País, 12-09-12

5.- “España pierde Catalunya, como dijo Unamuno”, per Xavier Martínez Celorrio, ElDiario.es, 13-09-12

Finalment, resuta interessant l’anàlisi de l’estudi demoscòpic de Juan José Toharia de El País,  així com el to genial de l’artícle de Isaac Rosa. Sóc conscient de què existeixen molts altres bons articles sobre el tema escrits els darrers dies. Qualsevol suggerència serà benvinguda en aquest bloc.

Imatge extreta de: Todo es posible
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.