Unicitat de Déu, pluralitat de místiques

Jaume Flaquer.  José Ignacio González Faus s’endinsa en el darrer Quadern de CJ, «Unicitat de Déu, pluralitat de místiques»,  en el món de les místiques des d’una perspectiva interreligiosa. Algú potser s’estranyarà. Un teòleg de l’alliberament escrivint sobre mística? ¿És compatible la perspectiva de l’anàlisi de les causes de les injustícies guiada pel clam dels pobres de l’Antic i el Nou Testament amb aquella inundada pel desig d’unir-se amb el diví?  No mira una més bé al cel i l’altra a la terra? I més encara, no són dues opcions vitals diferents? No són dues maneres de ser al món? Doncs bé, des de fa uns anys, els “supervivents” de la teologia de l’alliberament estan intentant transitar l’espai que sembla haver separat aquestes dues perspectives. I és que la lluita per la justícia necessita de l’aire vivificador de l’Esperit, necessita banyar-se de nou en les aigües que van inspirar la seva compassió, si no vol transformar-se en la terra erma de la ideologia. I, d’igual manera, la mística necessita d’algú que l’adverteixi de la temptació narcisista de replegament sobre un mateix, d’algú que l’ajudi a sentir el clam angoixant del pobre i del subjecte d’injustícies tant fàcilment acallat per una suposada harmonia del món i de la natura, d’algú que l’ajudi a veure que la bellesa de la creació és sovint brutalment trencada.

Aquest és el transfons del quadern que presentem. Unicitat de Déu darrera de la pluralitat de místiques? Sí, però solament després d’un anàlisi crític. En  aquest quadern, González-Faus pretén apropar-nos a l’experiència mística originària de les diverses religions. Les classifica en  místiques de l’ésser (hinduisme, budisme i taoisme) i místiques de la fe (judaisme, cristianisme i islam). Descriu allò més específic de cadascuna: per l’hinduisme, la no-dualitat; per al budisme, el dolor i la compassió; per al taoisme, la virtut; per al judaisme, la fe, l’escolta de la paraula i la història; per al cristianisme, la mística amorosa i alliberadora de l’ésser humà; i per  l’islam la mística de la submissió.

Donada la particularitat de tota experiència, el quadern esmenta els límits i els riscos de l’experiència de cada religió. L’hinduisme tendeix a treure valor de tot allò real; el budisme a veure solament el patiment que cada home es provoca a si mateix pel desig; el judaisme a convertir l’elecció en superioritat; el cristianisme a caure en l’antropomorfisme; i l’islam a eliminar l’amor de la relació de submissió.

La conclusió de l’autor és la necessària complementarietat de totes aquestes místiques i experiències de Déu, donada la seva limitació.

Pots descarregar-te el quadern «Unicitat de Déu, pluralitat de místiques» aquí

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.