Aprendre a fer-nos preguntes a l’hora de comprar

José Eizaguirre. La veritat és que això del consum responsable porta el seu temps. Heus ací un exemple concret que pot servir per a il·lustrar-ho. En la comunitat on visc tenim sempre encesa a la capella una típica espelma d’aquelles barates amb una mena de carcassa vermella. Al principi les compràvem en tres llocs, segons s’esqueia: una drogueria del barri, un basar xinès prop de casa i una cereria de tota la vida al carrer Toledo, al centre de Madrid. En els tres casos, són espelmes d’aspecte molt semblant i de preus molt diferents. Comprem les més barates? No, perquè també és diferent la durada de cada espelma des de que s’encén fins que s’acaba. Fem la prova i anotem quants dies aguanta cada una?

Al final de l’experiment vam arribar a la conclusió que l’espelma de la cereria dura el doble de dies que la del basar, encara que també val el doble. La de la drogueria té un preu intermedi, així com la seva durada. Fent un càlcul ràpid, en els tres casos, la proporció entre preu i durada és molt semblant: al final de mes haurem gastat pràcticament els mateixos diners tant en una situació com en les altres.

Bé, una vegada feta la prova de la qualitat/preu, que més cal tenir en compte? És veritat que en els dos primers casos cal considerar la comoditat de tenir les botigues prop de casa, però totes les setmanes algú de nosaltres va al centre de Madrid, aprofitant per a fer encàrrecs, i tampoc és una gran molèstia apropar-se a la cereria. En aquest punt, tampoc hi ha grans diferències.

Per quina ens inclinem llavors? Hi ha alguna dada més a tenir en compte? Sí, la procedència de les espelmes. Preguntant als botiguers ens informem de què unes venen de Burgos, altres de Toledo i les últimes de Conca (efectivament, busquem a Internet i trobem els tres proveïdors). Sense tenir més dades sobre el mitjà utilitzat, la petjada ecològica del transport fins a Madrid és semblant. Nou empat!

Ho deixem córrer o seguim investigant? Tenim manera de saber en quines condicions han estat fabricades o com són aquests proveïdors? No, no sabem altra cosa que les tres són de fabricació espanyola.

Doncs, deixem-ho estar. Davant unes condicions tan semblants, tant se’n dóna no? Ja anirem comprant el que ens vagi bé a cada moment. No farem pas d’aquest tema una qüestió d’Estat..

Bé, però hi ha algú que segueix insistint: no hem tingut en compte encara la repercussió social. A quin model de comerç volem contribuir: al dels basars xinesos, les drogueries de barri o les botigues especialitzades de tota la vida? Algú apunta que possiblement el xinés del basar enviarà els beneficis del seu negoci al seu país mentre que els de les botigues espanyoles es quedaran a Espanya. Però, és aquest un argument de pes? D’entrada tenim escrúpols en comprar en basars barats (regentats per qui sigui), perquè normalment es tracta de productes de mala qualitat produïts en països llunyans i en condicions incertes, que van a parar a les escombraries en poc temps. En el cas de la nostra espelma, és veritat allò de la pitjor qualitat, però no pas la procedència del producte…. Tampoc arribem molt lluny per aquest camí.

Ai Senyor!  I per quina ens inclinem llavors?

Després de tantes investigacions, hem acabat trobant l’argument definitiu: comprarem les espelmes de la cereria – les més cares i les que duren més- doncs, amb el mateix cost mensual i condicions de fabricació i transport semblants, són les que produeixen menys residus. D’aquesta manera, al final de mes haurem produït la meitat de residus que comprant les espelmes més barates. Per fi hem vist la llum!

I ara, una cita de Benet XVI:

És bo que les persones es donin compte de què comprar és sempre un acte moral, i no només econòmic. El consumidor té una responsabilitat social específica, que s’afegeix a la responsabilitat social de l’empresa. Els consumidors han de ser constantment educats pel paper que exerceixen diàriament i que poden realitzar respectant els principis morals, sense que disminueixi la racionalitat econòmica intrínseca a l’acte de comprar. (Caritas in Veritate, 66)

Queda clar. Sense deixar de tenir en compte la “racionalitat econòmica intrínseca” (l’adequació de la necessitat a la satisfacció, la relació qualitat/preu, el temps emprat en la compra…) tenim i hem de prendre en consideració els principis morals, es a dir, en quina mesura estem contribuint al bé o al mal. Comprar és sempre un acte moral i hem d’educar-nos constantment per a aquest paper que exercim diàriament, el de consumidors conscients, responsables i buscadors d’allò que més contribueixi al bé comú.

Certament, és complicat. Però en algun moment hem de començar a preguntar-nos per aquests altres criteris: a què estem contribuint amb els nostres actes de compra, qui s’està beneficiant i qui volem que es beneficiï, quines repercussions té en el medi ambient….

És complicat, sí. I a més a més no existeix la solució perfecta. Algun lector espavilat s’haurà adonat de què, amb l’argument dels menors residus, el que hauríem de fer seria comprar un altre tipus d’espelmes sense carcassa… És veritat!. Però també és cert que no podem ser completament coherents en tots els àmbits de la vida. Els ciris sense carcassa són més cars i nos sempre apropiats per a estar sempre encesos. Potser podríem buscar altres solucions, però a costa de deixar de posar atenció a altres coses també (o més) importants….

En fi, això no és res més que un exemple que potser no tingui molta rellevància. Però a nosaltres, aquest tema de les espelmes ens ha donat llum, ens ha servit per a aprendre a fer-nos preguntes, arribar a algunes conclusions… i riure una estona!

Imagen extreta de: diseñoysostenibilidad
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.