La poma podrida i la marató per la pobresa

Xavier CasanovasRecentment ha sortit publicat que la companyia Apple a Espanya estalvia 500 milions d’euros declarant els seus beneficis per la venta de productes a les seves botigues espanyoles en empreses pantalla a Irlanda. Aquestes empreses ajusten el marge del producte perquè els beneficis es quedin en aquell país, de manera que Apple no ha de pagar el tipus impositiu d’Espanya (que és del 30%) i paga el d’Irlanda (del 12,5 %) i completa una jugada mestra (i legal!) d’evasió fiscal.

Un cop més les empreses, més espavilades que ningú, saben aprofitar la legislació vigent en benefici propi mentre els governs són incapaços de fer front comú a aquesta xacra que suposa l’evasió i el frau fiscal. Es torna a fer palès que si volem que realment tothom contribueixi a sortir del moment crític que vivim a Europa, cal unitat entre els països, fiscalitat comuna, legislar practiques abusives de les empreses i per descomptat aplicar l’impost sobre les transaccions financeres internacionals.

Per altra banda cal que posem sota sospita companyies tecnològiques punteres, idolatrades per tants, que són el paradigma de la modernitat, la innovació i el “savoir faire” (només cal veure el que va suposar la mort del fundador d’Apple, Steve Jobs, fa pocs mesos).  Se sap del cert que empreses com Google (amb pràctiques semblants a les abans descrites) o Apple (amb proveïdors a la Xina que vulneren clarament els drets laborals dels treballadors) no tenen cap mena de problema a portar fins a l’extrem models de negoci que han fet milionaris als seus fundadors.

Mentrestant a Catalunya organitzem la “Marató per la Pobresa”. Una marató televisiva que busca donar a conèixer la feina d’entitats que treballen en aquest camp i recaptar els diners del ciutadà apel·lant a la seva bona voluntat. Té molt de sentit en quant a donar veu als qui mai tenen veu, a les organitzacions que fa anys que lluiten a la trinxera dels que més pateixen. No obstant això, el ciutadà ja conscienciat i coneixedor del que passa al món, de que la pobresa té causes i causants, no pot deixar de pensar que li prenen el pèl mentre hi ha qui s’està enriquint a costa de tots.

S’espera recollir 5 milions d’euros (100 vegades menys que el que Apple hauria de declarar a Espanya) i un cop més se’ns tornarà a dir que tots ens hem d’estrènyer el cinturó. Però un cop més es demostra que no som tots els qui ho acabem fent. La crisi té vencedors i vençuts.

Finalment un apunt per a creients.  Jesús ja va intuir això en la societat de fa 2000 anys. És per això que a l’evangeli hi trobem l’elogi a la viuda pobra, que ofereix els pocs diners que té, i  la invitació als més rics a canviar de vida: “Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres” (Mc 10, 21).  Res de nou, l’únic és que com sabem, igual que a l’evangeli, no tots se senten cridats a la conversió: “En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.” (Mc 10, 22)

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.