Josep Cobo.  És habitual escoltar allò de què l’important, respecte als temes de la fe, és experimentar Déu. I els qui diuen això entenen, normalment, que es tracta de tenir bones sensacions quan hom es dirigeix a Déu o, d’alguna manera, el té present. Un cop més, la nostra sensibilitat acaba sent la mesura del real. Així, un diu que ha tingut una experiència de Déu com pot dir que ha tingut una experiència per haver fet puenting o visitat les cascades del Niàgara. Però en veritat allà no hi ha experiència, sinó simplement un còctel de sensacions intenses. I això potser sigui suficient per al consumidor, però no per a qui sàpiga de què va aquest assumpte. Doncs, en tota experiència, l’experimentat és, precisament, allò que no acaba d’ajustar-se als estrets motlles de la nostra receptivitat o, per dir-ho, amb altres paraules,allò que segueix pendent en el fet mateix de fer-se present.

Parlem, de fet, d’una alteritat  tout court. D’aquí ve que Déu estrictament sigui allò que trobem a faltar en tota experiència de Déu.

Molts creients s’omplen la boca amb això de la seva experiència de Déu. Però potser podrien de tant en tant preguntar-se quina podria ser l’experiència que Déu té d’ells. Ja que en cristià allò més decisiu respecte Déu no  es decideix des del costat de l’home, sinó des del costat de Déu. Ara bé, a l’hora de preguntar-li, probablement no podríem evitar un cert rubor. Ja que és sabut – i això és el que certament sabem de Déu!- que aquesta experiència no pot ser altra que la que té el pobre respecte a nosaltres. I és així que Déu diria de l’home el que molts també diuen de Déu, a saber, que és aquell que passa de llarg.

El text està extret del bloc personal de l’autor (traducció al català: Cristianisme i Justícia)

http://kobinski.wordpress.com/2012/05/09/experience-of-god/

Imagen extraida de: flickr
T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Es licenciado en filosofía por la Universidad de Barcelona. Desarrolla su carrera docente en el Colegio de San Ignacio-Sarrià, donde imparte clases de historia de la filosofía. Su trabajo intelectual se centra en la necesidad de recuperar la dignidad epistemológica de la tradición cristiana sin caer en el antiguo fideísmo y en constante diálogo con, por un lado, la crítica moderna de lo trascendente, en particular la que encontramos en los escritos de Nietzsche, y, por otro, con las tendencias transconfesionales vigentes hoy en día. Escribe diariamente en el blog La modificación. Es miembro de Cristianismo y Justicia, donde, desde hace varios años, imparte cursos sobre la significación y vigencia de la fe cristiana. Es autor de Dios sin Dios (con Xavier Melloni), Fragmenta, 2015 coeditado por Cristianismo y Justicia.
Article anteriorAlgunes reflexions sobre el 15-M
Article següentCaritat?…No sense justícia

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here