Daniel Izuzquiza, SJ. El proper dijous 17 de maig, el Congrés dels Diputats votarà si aprova o rebutja el Reial Decret Llei 16/2012, de 20 d’abril, sobre la reforma del sistema sanitari. És un moment molt important que no podem passar per alt.

Sembla que, amb l’excusa de la crisi, la reforma està plantejant la disjuntiva clàssica entre la “borsa o la vida”. Encara que s’hagi convertit en una expressió popular gairebé recurrent, no hem d’oblidar ni el seu origen ni el seu significat. Aquesta doble opció sempre va ser un indicador de violència i espoli. I també ho és ara.

Ens volen convèncer de què l’alternativa consisteix en controlar el dèficit públic, sanejar els comptes i impulsar l’austeritat (“la borsa”) encara que sigui a costa de limitar l’accés a la sanitat pública. Però els riscs són molts i molt greus: dificultats de salut pública; perill de discriminació; atac a les persones més vulnerables, sobretot uns 160.000 immigrants en situació irregular; instaurar un sistema dual; fragmentació i deteriorament de la cohesió social; debilitament de la salut ètica de la societat. En definitiva, ens hi juguem “la vida”: la vida física, la vida social, la vida ètica.

A més a més, i paradoxalment, potser que tampoc salvem “la borsa”.  El Tribunal de Comptes estima en uns 490 milions d’euros l’estalvi potencial de la mesura. No és gran cosa. Però és que, a més a més, nombrosos experts adverteixen que les despeses seran molt més elevades, tant per les mesures administratives d’implementació de la nova normativa, com per la saturació de les urgències i la incapacitat de desenvolupar una adequada política preventiva (ja se sap, sempre és millor i més barat prevenir que haver de curar). “La borsa o la vida” és una alternativa falsa: els bandolers s’acaben enduent “la borsa i la vida”.

El Reial Decret-Llei ha de ser votat al Congrés el proper dijous dia 17 de maig. En aquest context, faig una crida a cada un dels diputats i diputades per a què votin en consciència. En aquestes qüestions, apel·lar a la disciplina de partit a l’hora de votar no és suficient. I demano als ciutadans que s’afegeixin a la campanya que diverses entitats socials acabem de d’iniciar per a oposar-nos al Decret:

http://acoge.org/rdl16/

Ens hi juguem la borsa, la vida… i la consciència. Cada persona (també un immigrant “sense papers”) té una dignitat sagrada i uns drets inviolables; cada persona (també un diputat al Congrés) té una consciència sagrada i una intransferible capacitat de decisió. D’ara fins dijous podem demostrar-ho

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Jesuita. Trabaja como coordinador del Centro Pueblos Unidos de la Fundación San Juan del Castillo (Servicio Jesuita a Migrantes) y vive en una comunidad de jesuitas orientada a la acogida de jóvenes migrantes africanos. Es autor de varios libros, entre ellos “Enraizados en Jesucristo. Ensayo de eclesiología radical” (Sal Terrae, 2008) y el cuaderno n. 136 de CiJ “Revolución desde abajo, descenso revolucionario. La política espiritual de Dorothy Day” (Cristianisme i Justícia, 2005).
Article anteriorCatastrofisme, no gràcies
Article següentAlgunes reflexions sobre el 15-M

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here