Entrevista a Dani Gómez-Olivé: «La gent ha de tenir eines per reflexionar, formar-se i actuar per esdevenir protagonista del canvi social que volem i necessitem»

EntrevistesEl proper divendres 4 de maig a les 19h Cristianisme i Justícia (Roger de Llúria, 13, Barcelona) ha programat una sessió extraordinària dins el cicle de cinema Ignasi Salvat. Projectarem la pel·lícula #Interferències, una producció que ens convida a entendre com el poder polític i econòmic i les seves decisions afecten sobre les nostres vides.

Comptarem amb Dani Gómez-Olivé, membre de l’ODG (Observatori del Deute en la Globalització), entitat impulsora del projecte, amb qui tindrem l’oportunitat de fer un diàleg posterior.  Hem aprofitat l’ocasió per fer-li unes preguntes.

 ***

Quin és l’argument d’ #Interferències? 

Resposta: #Interferències mostra l’acció d’un grup de teatre intentant representar una obra sobre la crisi global. Però més enllà de la història del grup de teatre, la pel·lícula vol abordar les causes de la crisi a nivell global, denunciant als seus responsables amb noms i cognoms, i apuntant algunes alternatives possibles. La pel·lícula fa referència a les interferències dels poderosos sobre el benestar i el futur de les poblacions, en general; i la dels països enriquits sobre els països empobrits, en concret.

Quines idees heu volgut transmetre?

R.- Els continguts de la pel·lícula giren al voltant del concepte de l’anticooperació, que és un terme creat a l’ODG que pretén agrupar els processos i mecanismes que interfereixen negativament sobre les poblacions (seria l’antònim de cooperació, del treballar conjuntament per un bé comú). En ella es mostra que hi ha processos que tenen impactes negatius sobre el benestar dels pobles, i aquests processos, que interfereixen negativament en la construcció d’un futur en pau i amb desenvolupament sostenible, tenen un origen en els més poderosos. Creiem que el primer pas per poder transformar la nostra societat és tenir accés a la informació i aquesta pel·lícula dóna molta informació. L’objectiu de la pel·lícula és precisament aconseguir que la gent tingui eines per reflexionar, formar-se i actuar davant aquestes interferències, perquè pugui esdevenir protagonista del canvi social que volem i necessitem.

Què us va portar a la idea de fer una pel·lícula de ficció?

R.- El projecte neix de la necessitat que teníem a l’ODG de poder oferir noves eines pedagògiques per difondre la recerca que duem a terme des de fa anys, que normalment hem divulgat a través de la nostra pàgina web, amb publicacions o fent xerrades, cursos o seminaris… Volíem fer arribar el nostre treball a la població d’una forma amena i comprensible i vàrem valorar que les imatges tenen una força que no tenen les paraules. Per això ens posem en contacte amb la Fundació QUEPO, que treballa l’àudio visual com a eina d’informació, denúncia i sensibilització per conscienciejar i fomentar l’acció i amb qui hem tingut la sort de fer aquest viatge apassionant. La pel·lícula és fruit, doncs, d’aquest treball compartit de les dues entitats, on l’ODG hi ha posat el treball de la recerca feta durant molts anys, així com la d’altres ONG crítiques amb el sistema, que no tenim por de denunciar amb noms i cognoms als responsables de la crisi. En aquest sentit és important destacar que no exagerem res, no ens inventem res. Tot el que es diu està documentat.

Dieu que #Interferències va més enllà d’una pel·lícula, en quin sentit?

R.- La pel·lícula és la punta de l’iceberg d’un projecte educatiu. En efecte, més enllà d’aquesta hi ha una pàgina web, www.interferencies.cc, amb molta informació per aprofundir en tots i cadascun dels temes que s’apunten a la pel·lícula. Es tracta de materials educatius perquè les persones que es dediquen a l’educació puguin dinamitzar projeccions de la pel·lícula, i, sobretot, tenir propostes d’acció per fer front a aquestes problemàtiques que es plantegen en la pel·lícula. De fet, nosaltres més que parlar d’una pel·lícula parlem d’un projecte amb vocació d’educació per al desenvolupament.

Fa pocs anys parlàvem del deute dels països del Sud i avui sembla que l’únic protagonista és el deute europeu. Com interpretes tots aquests canvis tan recents?

R.- Nosaltres pensem que l’actual situació de crisi del deute al Nord – perquè no és només una crisi del deute d’uns quants països de la perifèria d’Europa, sinó que es tracta de tota Europa i també dels EUA – és continuació de la crisi del deute al Sud – l’esclat de la mateixa datem a l’agost de 1982 quan Mèxic fa suspensió de pagaments. Poc ens pensàvem que la crisi del deute que ha ofegat les economies d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia en els darrers 30 anys algun dia arribés a Europa i als EUA, però el cert és que ja és aquí. Malauradament veiem que les respostes que s’estan donant són les mateixes respostes desencertades que s’han donat al llarg d’aquests 30 anys als països del Sud. En efecte, les polítiques d’ajustos i retallades socials que ara patim es venen aplicant, sense èxit, en totes i cadascuna de les economies intervingudes pel FMI no han solucionat el problema del deute, perquè el seu objectiu real és assegurar-se el pagament dels deutes contrets i no pas sortir de la crisi. Realment el que fan és agreujar-la, tal i com veiem a Grècia i com veurem a casa nostra si nosaltres no hi posem remei. Amb tot, tenim la sort (dins la desgràcia) que sabem que hi ha una sortida al túnel que passa precisament per deixar de banda les polítiques d’ajust imposades pel FMI, BCE i CE i apostar per polítiques públiques de foment de l’ocupació que posin els drets de les persones i el medi ambient per davant els interessos econòmics. La sortida passa per repudiar els deutes privats, que han estat contrets per aquella gent i per aquelles empreses (financeres i no financeres) que han especulat amb l’economia i que han aconseguit, mercè al poder econòmic que tingui, que els seus deutes ara siguin deutes públics. Cal exigir la fi de la impunitat dels causants d’aquesta crisi. Alhora, cal regular de dalt a baix el sistema financer per acabar amb el casino financer, que és l’origen d’aquesta crisi del deute, que ja dura més de 30 anys. Això només serà possible si canviem la correlació de forces, que ara està molt balancejada a favor d’aquells que han provocat la crisi. I és possible. Només cal, com ens mostra #interferències, que ens ho creguem.

Se’ns parla del sistema polític i econòmic amb termes tècnics i d’una forma tan complexa que la ciutadania queda paralitzada. Com valoreu les mobilitzacions socials del darrer any i cap a quin escenari creus que ens estem movent?

R.- Nosaltres valorem les mobilitzacions amb molta esperança, ja que mostren que el canvi és possible, alhora que real. De fet, #Interferències participa en aquesta dinàmica de canvi ja que es comença a rodar el 16 de maig, un dia després de les manifestacions del 15M i durant les dues setmanes en què es va fer el rodatge va ser quan es va produir l’explosió de les acampades; cosa que ens va obligar a canviar, en part, el final de la pel·lícula. Un any més tard, estem contents que ara sigui el 15M un dels principals moviments que s’han fet seu el projecte i l’estiguin difonent arreu, perquè ens mostra que #interferències ajuda a la conscienciació de la població. De cara al futur creiem que si les polítiques dels nostres governants no canvien (cosa ben difícil si no senten la pressió social) inevitablement ens movem cap a un escenari de més mobilitzacions i crispació social. L’experiència viscuda en altres països que ja han passat per on som (l’Argentina el 2001, l’Equador al 1999…) ens mostra que els governants continuen pagant els deutes abans de trencar amb la dinàmica de fer nous ajustos, fins que es canvia la correlació de forces. I això es dóna quan la població sent que ja no té res més a perdre, esclata i diu prou! Potser a casa nostra encara som una mica lluny d’aquest escenari, però no ho està tant, de lluny, el poble grec. Cal evitar arribar a aquest extrem i fer entendre a la població que hi ha altres sortides possibles. A #interferències n’expliquem algunes…

***

Pots veure el tràiler d’#Interferències aquí.

També et pots descarregar el llibre “Vivir en deudocracia” en el següent enllaç: http://www.icariaeditorial.com/libros.php?id=1239

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.