J. I. González Faus

Dissabte Sant «Una vida renovada»

Podem començar també aquest dia recordant una altra experiència molt humana:ima-ginem que tornem de l’enterrament d’una persona estimada. Una persona que ha vis-cut una temporada llarga de lluites i temors, amb un tractament pesat, amb moments d’optimisme, moments de temor, etc., fins a aquest instant darrer en què diem en el nostre interior: «ja està». Tot ha acabat i, després de tanta lluita, ha acabat malament. Qui no ha tornat alguna vegada del cementiri amb un estat d’ànim semblant?

Des d’aquí mirem un moment com baixen del Gòlgota Maria, el deixeble esti-mat i les poques dones que estaven al peu de la creu: tot s’ha acabat. I no s’ha aca-bat com voldríem.

Nosaltres ens assemblem a aquell petit grup de fidels, però amb una diferència: sabem que la vida de Jesús només va acabar malament en aparença. No parlarem aquí de la resurrecció, però sí que cal evocar-la perquè la nostra vida creient se situa en aquest interregne que hi ha entre la mort de Jesús i la seva posterior resurrecció. Per això diu Urs von Balthasar que la vida cristiana necessita d’una bona teologia de dissabte sant: una reflexió profunda sobre aquesta situació que ens constitueix: se-’ns n’ha anat el Senyor i encara no tenim el Ressuscitat… Cal acceptar aquesta ab-sència, després de percebre-la en molts aspectes de la nostra vida. Però a la vegada cal reconstruir l’esperança perquè sabem que la Pasqua de demà il·lumina la creu encara que no l’elimina. I aquesta esperança és doble: és l’esperança d’una victòria sobre el mal i la injustícia; és també una victòria sobre la mort.

La resurrecció de Jesús, segons repeteix el Nou Testament, inclou, precedeix i anticipa la nostra pròpia resurrecció: en primer lloc implica la resurrecció i la rei-vindicació de totes les víctimes d’aquesta història cruel, “recapitulades” en la mort injusta de Crist (com deia sant Ireneu en el segle II). Però implica també el perdó i la transformació dels botxins: d’aquells més directes, responsables últims de la seva mort, i d’aquells còmplices indirectes que som tots nosaltres i que sovint fugim dels crucificats de la terra o ens neguem a reconèixer-los.

Però, a més a més d’una victòria sobre la injustícia, esperem una victòria sobre la mort. La mort ja no té el mateix sentit per a nosaltres i es converteix en un nou naixement. Néixer és un trauma, en el ventre matern estàvem còmodes i ben ali-mentats, encara que fóssim cecs i desconeixedors de la llum, dels altres i de tot el nostre entorn. Quan ens toca sortir d’allí plorem perquè temem que ho perdrem tot. Però aquest plor es converteix més tard en alegria o en promesa. La nostra vida es converteix així en un embaràs conscient i lliure. Està a la nostra mà convertir-nos en ciutadans de la vida futura. Per això es canta amb raó que «no hi ha resurrecció si (abans) no hi ha in-surrecció». Però en aquest embaràs comptem amb l’exemple del Germà gran que ens ha precedit i creat aquest camí. Per això ens és donat aquest dis-sabte, mentre esperem la llum del diumenge: «Beneït el matí que porta la gran notí-cia / de la teva presència jove en la glòria i el poder / la serena certesa amb què el dia proclama / que el sepulcre de Crist és buit».

Imatge agafada de fototerra.cat

 

Aquest és un breu resum de les meditacions del «Recés a la ciutat» programat els dies 5, 6 i 7 d’abrilde 2012 a l’Església del Sagrat Cor – Jesuïtes de Barcelona, podeu trobar tota la informació aquí

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Jesuïta. Membre de l'Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia. Entre les seves obres, cal esmentar  La Humanidad nueva. Ensayo de cristología (1975), Acceso a Jesús (1979), Proyecto de hermano. Visión creyente del hombre (1989) o Vicarios de Cristo: los pobres en la teología y espiritualidad cristianas (2004). Els seus últims llibres són El rostro humano de Dios,  Otro mundo es posible… desde Jesús i El amor en tiempos de cólera… económica. Escriu habitualment al diari La Vanguardia. Autor de nombrosos quaderns de Cristianisme i Justícia.
Article anteriorDonar la vida per a donar la vida [Divendres]
Article següentEntrevista a Xavier Aldekoa: ‘La democràcia a l’Àfrica ha servit per donar veu al poble’

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here