La denúncia contra l’imam de Terrassa: Colpegeu les vostres dones

Jaume Flaquer. La denúncia presentada contra l’imam de la mesquita de Terrassa ha creat una gran alarma social. Fins i tot la Generalitat es puja ara al carro presentant-se com a denúncia popular mitjançant l’Institut Català de les Dones (La Vanguardia 26 de març). M’han demanat reiteradament que doni alguns criteris per entendre el cas. Fins ara no em poso a fer-ho perquè, donada la relació d’amistat que tinc amb els dirigents islàmics de la Federació a la que pertany aquest imam, em sento amb la mateixa dificultat i decepció que sentiria si el denunciat hagués estat un capellà. Dit això, aquí hi van aquestes consideracions:

1. Presumpció d’innocència: Aquest imam, ja ha estat condemnat per la premsa i per la societat en general. Què difícil és mantenir el dret a informar i garantir la presumpta innocència de l’acusat! Això val per aquest imam, per un capellà, per un polític e inclús per l’Urdangarin; però solament ho tenim present si coneixem l’acusat, si és del nostre partit…! Recordem la llarga llista d’absolucions : els que presumptament planejaven posar una bomba al metro de Barcelona, els propietaris d’aquella botiga de Santa Coloma que suposadament subvencionaven el jihadisme, l’imam de Cunit acusat de coaccions a una mediadora intercultural, etc, etc. Però l’absolució no va ser notícia. Tenim un problema seriós en la nostra societat de la informació!!!

2. La denúncia és molt greu: La persona que justifica colpejar la dona per “educar-la” segurament no s’adona de la gravetat del que defensa. Ben probablement ho troba normal per la seva tradició cultural, i fins i tot deu pensar que no fa més que repetir el que una tradició islàmica ha afirmat moltes vegades. I inclús, segur que es veu a si mateix com un “moderat” perquè prohibeix que “corri la sang”, o que es “colpegi la cara”,  i perquè els cops són solament una pedagogia extrema si per la paraula l’home no l’arriba a convèncer de les seves obligacions i deures, i si la “vaga de llit” (de relacions sexuals) no dóna resultat. ¡Se suposa que l’home té una altra dona per tal que aquest càstig no sigui un auto-càstig! Per molt moderat que pugui semblar-li, ha de saber que toca de ple un dels principis fonamentals del nostre país. Per tant, qui pensi que l’home és amo i senyor de la dona, qui pensi que la dona és “el gran tresor de l’home” com tantes vegades hem sentit, millor que no s’instal·li aquí, si no vol sentir-se sempre en “terra estranya”.

3. A Espanya hi ha 300.000 prostitutes. No ens creiem que som cap model! Si tota aquesta munió de dones viuen del comerç de la carn, si la cosificació del cos femení (i masculí!) és un fet al carrer, als anuncis, a la pornografia, etc., tota crítica a l’islam ha de ser una autocrítica.

4. L’Extrema dreta és sempre la gran beneficiada: després de la denúncia, segur que ja té uns quans vots de més.

5. No és suficient ser afable per ser “musulmà moderat”: Occident té una imatge tant dolenta dels musulmans i s’esforça tant per distingir l’islam originari pur de l’islamisme, que certs partits polítics i certa gent identifiquen com a moderat a algú solament pel fet d’obrir la mesquita als veïns, o de condemnar el terrorisme. Si aquest és el mínim exigit, el mateix Cardenal Rouco Varela supera amb escreix les condicions per ser considerat “moderat”!!

6. Sobre el verset alcorànic: La literalitat del text diu efectivament “colpegeu”. Per això l’imam de Fuengirola (que sí va ser condemnat) pensava que només feia que seguir la seva fe. Gràcies a Déu-Allah, hi ha musulmans que s’esforcen a llegir-ho de manera diferent. Un primer intent és retraduint el verb en qüestió (“adribu-hunna”). “Daraba” vol dir colpejar en el seu sentit primari, però s’utilitza també per “colpejar una història, un compte o un acudit”, amb el sentit de dir quelcom “frapant”. Per tant, podríem entendre el verset com “amonestar” de paraula. L’autoritat de l’home sobre la dona del conjunt del verset es mantindria però es trauria la virulència. El segon intent, és l’abandó d’aquest verset com a secundari enfront de la tònica general de l’Alcorà que consisteix en el respecte i l’estimació de la dona. A més, no es coneix cap tradició que esmenti que el Profeta Muhammad hagués colpejat alguna de les seves dones.

El text de la denúncia es pot descarregar a: http://file01.lavanguardia.com/2012/03/21/54275017432-url.pdf

http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/juicio-final-tendra-cuenta-obediencia-marido/csrcsrpor/20120321csrcsrsoc_22/Tes
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.