Vidas que saltan por los aires

Vidas que saltan por los aires

«Los olvidados de los olvidados» es la impresionante historia de un hombre loco, Grégoire Ahongbonon, un reparador de neumáticos que un día decidió dedicarse por completo a una misión: rescatar, curar y reinsertar en la sociedad miles de enfermos mentales. Hombres, mujeres y niños, encadenados, la mayoría en la intemperie, privados de comida y agua o abandonados en las ciudades desde niños, por sus familias… Ésta es la situación en la que se encuentran la mayoría de enfermos mentales africanos.

Josep Cobo. Las reacciones no suelen hacerse esperar. Después de ver «Los olvidados de los olvidados», la buena gente siempre se hace la misma pregunta —y nosotros ¿cómo podemos ser cristianos sin tocar fondo, sin ir tan lejos como Grégoire Ahongbonon?—… sin caer en la cuenta de que ésta es, de hecho, la pregunta del joven rico: cómo ir más allá de nuestras buenas costumbres… sin pagar el precio del seguimiento. O también cómo dejar que Dios entre en nuestras vidas, como suele decirse, sin que estas vidas salten por los aires. Pero lo (more…)

L’atri dels cristians

L’atri dels cristians

Víctor Codina.

Una celebració de Nadal

Nadal a un barri popular i marginal de Cochabamba (Bolívia). Pels altaveus, les nadales anuncien la missa del gall. Els nens que representaran les escenes de l’anunciació, els hostals i el naixement s’estan vestint amb les seves túniques blanques i repassant els seus papers. La nena que fa de Maria parla pel telèfon mòbil amb la seva mare. El temple està ple de famílies, moltes de les quals no acostumen a assistir durant l’any. Molts porten la imatge del Nen per a rebre la benedicció i després posar-la en un lloc destacat a casa seva. En comptes de l’evangeli els nens representen el naixement, alguns llegint, altres de memòria. Durant l’ofertori els nens ballen una dansa típica de Nadal. A l’hora de la comunió molts dels que van a combregar no estan acostumats a fer-ho amb el pa i el vi. Segurament la majoria fa temps (more…)

Volem el pa i les roses

Volem el pa i les roses

Tere Iribarren. «1778, Filadèlfia: Si ell hagués nascut dona… Dels setze germans d’en Benjamin Franklin, la Jane és la que més se li assembla en talent i força de voluntat, però a l’edat en què en Benjamin va marxar de casa per obrir-se camí, la Jane es va casar amb un talabarder pobre, que la va acceptar sense dot, i deu mesos després va donar a llum el seu primer fill. Des d’aleshores, durant un quart de segle, la Jane va tenir un fill cada dos anys. Alguns nens van morir, i cada mort li va obrir una ferida al pit. Els que van viure van exigir menjar, abric, instrucció i consol. La Jane va passar nits sense dormir bressolant els qui ploraven, va rentar piles de roba, va banyar piles de nens, va córrer del mercat a la cuina, va fregar muntanyes de plats, va ensenyar abecedaris i oficis, va treballar colze a colze amb el seu marit al taller i va atendre els hostes amb el lloguer dels quals ajudava a omplir l’olla. (more…)