Volem el pa i les roses

Tere Iribarren. «1778, Filadèlfia: Si ell hagués nascut dona… Dels setze germans d’en Benjamin Franklin, la Jane és la que més se li assembla en talent i força de voluntat, però a l’edat en què en Benjamin va marxar de casa per obrir-se camí, la Jane es va casar amb un talabarder pobre, que la va acceptar sense dot, i deu mesos després va donar a llum el seu primer fill. Des d’aleshores, durant un quart de segle, la Jane va tenir un fill cada dos anys. Alguns nens van morir, i cada mort li va obrir una ferida al pit. Els que van viure van exigir menjar, abric, instrucció i consol. La Jane va passar nits sense dormir bressolant els qui ploraven, va rentar piles de roba, va banyar piles de nens, va córrer del mercat a la cuina, va fregar muntanyes de plats, va ensenyar abecedaris i oficis, va treballar colze a colze amb el seu marit al taller i va atendre els hostes amb el lloguer dels quals ajudava a omplir l’olla. La Jane va ser esposa devota i viuda exemplar; i quan els fills ja van ser grans, es va fer càrrec dels seus pares xacrosos i de les seves filles solteres i dels seus néts sense empara.

La Jane no va conèixer mai el plaer d’abandonar-se surant en un llac, portada a la deriva per un fil de cometa, com acostumava a fer en Benjamin, malgrat els seus anys. La Jane no va tenir mai temps de pensar ni es va permetre dubtar. En Benjamin va seguir sent un amant fervorós, però la Jane va ignorar que el sexe pogués produir alguna cosa més que fills.

En Benjamin, fundador d’una nació d’inventors, és un gran home de tots els temps. La Jane és una dona del seu temps, igual a quasi totes les dones de tots els temps, que ha complert el seu deure a la terra i ha expiat la part de culpa de la maledicció bíblica que li pertocava. Ella ha fet el possible per no embogir i ha buscat, en va, una mica de silenci. El seu cas mancarà d’interès per als historiadors.»[1]

Eduardo Galeano

Text citat al Quadern 176 de Lucía Ramón  «Dones en peu de vetlla. Justícia, sol·licitud i transformació»

No t’has equivocat en llegir. Jane és una dona treballadora, com tantes que coneixes, és una dona del seu temps… igual a gairebé totes les dones de tots els temps que han viscut gairebé en l’anonimat. I tanmateix la vida no seria igual sense Jane, hi hauria un forat, un silenci, una absència.

Avui des d’aquí el nostre reconeixement, la valoració i l’admiració perquè no han callat, perquè han deixat petjada, perquè som nosaltres els seus ressons, perquè amb elles seguim demanant el pa i les roses.

Tere Iribarren


[1] Eduardo Galeano, Mujeres, Alianza, Madrid, 1995, ps. 33-34.

http://www.bocadepolen.org/2302/presentan-edicion-mexicana-del-libro-pan-y-rosas/index.html
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.