El conseller i els determinants de la salut

Nani Vall-llosera. El conseller de salut de la Generalitat de Catalunya ha declarat recentment que “la salut és un bé privat que depén d’un mateix i no de l’Estat”, i que “no hi ha un dret a la salut, perquè aquesta depén del codi genètic que tingui la persona, dels seus antecedents familiars i dels seus hàbits, que és el que seria l’ecosistema de la persona”.

Amb aquestes declaracions el conseller ignora els « determinants socials de la salut » que condicionen la salut individual i col·lectiva i que han estat recollits en les definicions i informes de diverses institucions, organitzacions i constitucions estatals, entre elles la Constitució Espanyola.

Contràriament al que sosté el conseller Boi Ruiz, avui sabem que les malalties d’origen exclusivament genètic representen només una proporció molt petita dels problemes de salut pública.

Segons l’Informe de la Comissió de Determinants Socials de l’Organització Mundial de la Salut:

La mala salut dels pobres, el gradient social de salut dins els països i les grans desigualtats sanitàries entre els països estan provocades per una distribució desigual, a nivell mundial i nacional, del poder, dels ingressos, dels béns i els serveis, i per les consegüents injustícies que afecten les condicions de vida de la població de forma immediata i visible (accés a l’atenció sanitària, escolarització, educación, condicions de treball i temps lliure, vivenda, comunitats, pobles o ciutats) i a la possibilitat de tenir una vida pròspera. Aquesta distribució desigual d’experiències perjudicials per la salut no és en cap cas un fenòmen natural, sinó el resultat d’una nefasta combinació de polítiques i programes socials deficients, arreglos econòmics injustos i una mala gestió política. Els determinants estructurals i les condicions de vida en el seu conjunt constitueixen els determinants socials de salut, que són la causa de la major part de les desigualtats sanitàries entre els països i dins de cada país.

És per aquestes raons que l’Organització Mundial de la Salut responsabilitza els governs de crear sistemes que permetin assolir un nivell de vida saludable, per sota del qual cap membre de la población haurà de trobar-se per circumstàncies que escapin el seu control.

En aquest sentit, la Constitució Espanyola en el seu article 43 reconeix el dret a la protecció de la salut i assenyala que correspon als poders públics, organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris… També l’Estatut d’Autonomia de Catalunya té diversos articles sobre el dret i les funcions del Govern al respecte. Així mateix, la Llei general de Sanitat i la Llei de Salut Pública, aprovada el setembre de 2011, regulen les obligacions de l’Estat i de les Autonomies en la vigilància, control i prevenció dels factors personals però també socials que poden afectar la salut, fent èmfasi en la necessitat de tenir en compte la salut en totes les polítiques.

Les declaracions del conseller obeeixen a la ignorància o bé són una manifestació de la política privatitzadora de la sanitat que actualment porta a terme la Generalitat de Catalunya, amenaçant amb copagaments, incentivant amb la possibilitat de desgravació fiscal la contractació d’assegurances privades i realitzant retallades indiscriminades de la sanitat pública, les raons de les quals no han estat adequadament justificades.

Considerar la salut un afer privat, sotmetre-la a les lleis del mercat i desresponsabilitzar els governs de la salut dels ciutadans tindrà conseqüències molt greus per la salut dels catalans, molt especialment de les persones desfavorides. (Adaptació del text: Boi Ruiz i els determinants de salut. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris, CAPS)

– Comisión para Reducir las Desigualdades Sociales en Salud en España. Avanzando hacia la equidad: Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Madrid: Ministerio de Sanidad y Política Social, 2010.

– Navarro V, Benach J y la Comisión Científica de Estudios de las Desigualdades sociales en salud en España. Las desigualdades sociales en salud en España. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo y The School of Hygiene and Public Health, The Johns Hopkins University

(EEUU), 1996.

– Borrell C, Benach J, Grupo de Trabajo CAPS-FJ Bofill. Evolución de las desigualdades en salud en Cataluña. Gac Sanit. 2006;20(5):396-406.

– CSDH. Closing the gap in a generation: health equity through action on the social determinants of health. Final Report of the Commission on Social Determinants of Health. Geneva, World Health Organization; 2008.

http://www.catalunyapress.cat/es/notices/2011/10/boi_ruiz_da_pasos_decididos_para_trocear_el_ics_en_ocho_hospitales_autonomos_56276.php
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.