Crisi prolongada, solidaritat reforçada [1]: Una política de lluita contra l’exclusió social en temps de crisi

[A partir d’avui reproduïm les principals propostes del documentde l’apostolat social dels jesuïtes de cara al 20-N“Crisi prolongada, solidaritat reforçada”]

CiJ. La intensitat, extensió i profunditat de la crisi que patim està generant un increment seriós de la pobresa, en un doble sentit. Per una banda, han aparegut i s’estan consolidant noves pobreses, en el sentit que nombroses persones i famílies que abans vivien amb una certa normalitat, s’estan convertint en demandants de prestacions i usuaris de serveis socials. Per l’altra, es comprova que s’han fet cròniques altres situacions carencials que venien de temps enrere, sobretot a causa de la desocupació prolongada.

Una taxa de desocupació que es manté al voltant del 20% indica l’amplitud, gravetat i extensió del fenomen, que afecta més de 4,5 milions de persones. D’ells, quasi 700.000 són desocupats de llarga durada, la qual cosa n’agreuja l’impacte psicològic, relacional i econòmic. En només dos anys, més de 218.000 llars espanyoles han passat d’una situació d’integració a una altra d’exclusió social.

De manera particular volem mostrar la nostra preocupació per la situació de la joventut, que pateix una de les taxes de desocupació més altes de tot Europa, al voltant del 45%. El futur de tota una generació sembla abocat a uns horitzons de gran fragilitat i incertesa.

Amb vista a la cohesió social, també és molt preocupant el procés de deteriorament de determinats barris, que s’ha agreujat els últims temps, aguditzant processos de segregació residencial en zones desafavorides que dificulten molt seriosament el desenvolupament personal dels seus veïns i la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans.

– La persona és el centre:

És prioritari recuperar la persona com a subjecte de l’atenció social i reforçar l’entramat relacional. Les polítiques socials han de potenciar les capacitats de les persones en el procés de sortida de les situacions de risc, “apoderant-les” i dotant-les de recursos no tan sols materials, sinó també humans i transversals.

– Evitar la pobresa económica:

Tot i que l’exclusió social és més àmplia i complexa que la pobresa, no podem oblidar la seva dimensió econòmica, especialment en aquests moments de crisi aguda i prolongada. Cal asegurar que les necessitats bàsiques de tothom estiguin plenament cobertes, sense oblidar que el foment a la creació d’ocupació és la millor mesura d’inclusió.

– Necessitat de recursos:

La lluita contra la pobresa i l’exclusió no es pot reduir a declaracions benintencionades, sinó que s’ha d’acompanyar d’una assignació de recursos adequada. La crisi econòmica no es pot utilizar com una excusa per a reduir prestacions, sinó que, al contrari, ha de ser ocasió per a reforçar el matalàs social de suport a les persones més vulnerables.

– Processos:

Per a trencar el cicle de la pobresa i les dinàmiques d’exclusió social no n’hi ha prou amb accions puntuals, sinó que es fa imprescindible una intervenció coordinada, multidimensional i sostinguda en el temps.

[Extret del document de propostes “Crisi prolongada, solidaritat reforçada” elaborat per l’Apostolat Social de la Companyia de Jesús de cara a la propera legislatura. Pots ampliar la informació i llegir les propostes en el document aquí.]

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.