“Els musulmans d’Arenys proposen instal·lar la seva mesquita en un convent abandonat”

Jaume Flaquer. Aquest era el titular d’una notícia d’un diari d’aquesta setmana. Periodísticament, el titular és excel·lent perquè és provocador. Automàticament fa rebrotar totes aquelles pors ancestrals, gravades en la consciència col·lectiva espanyola de la invasió musulmana. No és menys cert que el món àrab viu exactament el “negatiu d’aquesta foto” i el miratge de la invasió es correspon, en la mateixa mesura, a la satisfacció de tornar allà d’on van ser expulsats. I així, entre les pors d’uns i les alegries d’uns altres anem creant un mur cada vegada més alt entre dos mons que estan condemnats a viure plegats.

Hauríem d’evitar tot allò que generi falses alarmes d’una banda i sentiments de religió triomfant d’una altra. Per això, estic convençut que la fàcil solució de transformació d’esglésies en mesquites no pot més que fer augmentar la islamofòbia. Els 91 comentaris de la notícia mostren bé les passions que desperten aquests titulars:

-“¿Y por qué no la sagrada familia? bueno todo llegará, ya falta menos.”

-“España es mayoritariamente católica, por lo que esta noticia nos irrita al máximo. Que se vayan a su país con su Ramadán el cordero y nos deje en paz.”

-”Una cosa como esta es humillante para la grey católica de España, pero a nadie le preocupa, lo consideran normal. Acaso no sabemos que en los países de “esta gente” no digo construir templos o iglesias sino apenas exhibir una cruz en el cuello puede costarte caro.”

-“Sólo una cosa, Vámonos a cualquier país árabe y pidamos de construir una iglesia sobre el emplazamiento de un lugar de culto árabe! A ver que nos dirán! Nada Más! Pobres democracias que abuso!

La meva crítica no és ni contra el periodista ni contra els musulmans d’aquesta comunitat que solament busquen un lloc per pregar sinó contra aquells polítics i associacions que no fan més que posar impediments a l’obertura d’oratoris i mesquites, i igualment contra un aspecte pervers que tindrà la llei de centres de culte: donat que ara es requereix una catalogació de terreny per a usos religiosos per construir un temple, la temptació fàcil serà aprofitar que les esglésies ja tenen aquesta catalogació per donar-los un nou ús religiós, en aquest cas musulmà. Atès que la pràctica cristiana està en disminució, ens trobarem aquest fenomen plantejat a molts pobles.

Per tant, estic convençut que 1) les esglésies que quedin buides han de transformar-se en equipaments culturals i 2) les autoritats han de facilitar la construcció de mesquites de nova planta.

¿No tenim prou de polèmiques històriques com la de la catedral-mesquita de Còrdova, que primer va ser catedral, després va ser transformada en mesquita i ara torna a ser Catedral?

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.