Entrevista a Jaume Botey, autor de l’últim quadern ‘Capellans obrers. Compromís de l’Església amb el món obrer’

Entrevistes. Jaume Botey és l’autor de l’últim quadern de Cristianisme i Justícia: “Capellans obrers. Compromís de l’Església amb el món obrer”. Li fem algunes preguntes sobre el contingut del quadern.

1.      Amb la distància que donen els anys, com definiries el moviment dels capellans obrers?

De la manera que formules la pregunta sembla que ho situïs en el passat i no hi estic d’acord. Avui hi ha capellans obrers pràcticament a tot Europa: a França són uns cinc-cents i també n’hi ha un centenar més o menys a Espanya, Itàlia i Bèlgica. És cert que molts s’han jubilat de les seves feines,  però molts encara estan en actiu i hi ha també  noves  incorporacions. A banda d’això, tant en els seus orígens com en l’actualitat és un fenomen d’una extraordinària vitalitat evangèlica, d’espiritualitat profunda, d’humil presència de l’església en el món obrer. En ells no hi ha triomfalismes, viuen el misteri de l’encarnació en el sentit més pregon, teològic i de vida interior. Va ser i continua sent una font de riquesa per a la comunitat de creients com poques vegades s’ha donat a la història. Com a creients els hem de donar les gràcies pel seu testimoni. Testimoni que, d’altra banda, ells mateixos no buscaven: el que fan és fruit de la convicció.

2.      Com descriuries en poques paraules les tensions del moviment, la prohibició i els signes de rehabilitació que va tenir?

Tot plegat fou un immens error. Van intentar salvar la distància que al llarg de tot el segle XIX s’havia creat entre fe i món obrer amb condemnes i excomunions mútues. La jerarquia del Vaticà no va saber estar a l’altura. Dic la jerarquia del Vaticà perquè la condemna acabà afectant també (a) la majoria de bisbes francesos que hi estaven a favor, així com (a) membres significats dels ordes religiosos. Després de la prohibició es buscà per diversos camins refer els ponts trencats, però mai es va arribar a aconseguir del tot. La rehabilitació vingué com un element més de la nova perspectiva teològica impulsada pel Concili. Fet i fet, els capellans obrers van ser uns precursors de la teologia conciliar, i per això el Concili va suposar per a ells com una mena de rehabilitació després d’anys de silenci i condemna.

3.      Que es allò que més valores del moviment com a experiència d’església al segle XX?

Dues coses sobretot: primer, la voluntat d’acostament als pobres, amb tot el que això suposa d’austeritat, canvi de mentalitat i un anorreament personal assumit, i segon, l’espiritualitat de l’encarnació. Són com dues cares de la mateixa moneda. A més hi ha moltes altres coses exemplars, com la renúncia a criticar la jerarquia i (a) altres companys que han optat per vies més institucionals. Viure una vida senzilla, sense voler parlar ex catedra, amb una espiritualitat molt propera a la de Charles de Foucauld.

4.      És possible somniar o imaginar que a l’església d’avui pugui donar-se una experiència de compromís i espiritualitat tan encarnada com la dels capellans obrers?

Ni l’església és la mateixa, ni tampoc ho són el món o la classe obrera. De totes
maneres, encara que fa temps que la jerarquia impulsa el retorn a la mentalitat i teologia preconciliars, l’església de base intenta seguir estant molt a la vora dels camins de l’evangeli. Des d’aquesta veta profunda sorgiran noves experiències d’acostament al món dels més desvalguts, que avui ja no coincideix amb la classe obrera que representen els sindicats majoritaris. Segurament avui estarem davant  experiències vinculades a la immigració, a la immensa bossa d’aturats, als desnonats, a les dones maltractades, a les persones que pateixen  addiccions… En definitiva, a mesura que el capitalisme s’endureix deixa cada cop més persones sense  la possibilitat de viure amb dignitat. Són les grans bosses de marginació, avui tan complexa i fins i tot interclassista. Ja hi ha molta gent que avui, silenciosament, hi és present per fer-los costat i donar esperança.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.