Època de canvis o canvi d’època? (II) La urgència dels referents

Óscar Mateos. Per què tres persones de gairebé 100 anys cadascuna – juntes sumarien285 anys- s’han convertit en referents de tota una generació en una crisi de dimensióhistòrica? Què li ha passat a la nostra societat per què tres persones que van viure ipatir la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra mundial o règims feixistes haginalçat la veu amb tanta urgència i angoixa? I per què, nosaltres, els hi hem conferit tantacredibilitat i autoritat ètica i moral? Parlo, no només de Stephan Hessel, sinó tambéde José Luis Sampedro, símbol de la #spanishrevolution com així va quedar etiquetaten el twitter el moviment del 15M del 2011, després de les històriques mobilitzacions animades per Democràcia Real Ja; i d’Ernesto Sábato, escriptor argentí, recentmenttraspassat a l’edat de 99 anys, i que va saber anticipar-se a l’esperit del Indignez-vousamb escrits com, per exemple, La resistencia. A més, a aquestes veus hi podríem afegiraquests dies la d’Arcadi Oliveres o la del malaguanyat Tony Judt.
La figura de Sampedro ha irromput amb força al ser el prologuista del propi Hessel. Enquatre pàgines, aquest catedràtic d’Economia de la Universitat Complutense de Madrid(nat a Barcelona també l’any 1917), fa aterrar aquest crit angoixat d’indignació a lasituació espanyola, per a recordar-nos igualment que la ciutadania ha de revitalitzar amburgència la democràcia. En un altre llibre de recent publicació, Reacciona, Sampedroescriu al primer capítol, unes pàgines plenes d’intensitat, un testament vital per a totauna generació de joves als qui urgeix a respondre davant el moment històric que els hatocat viure. Per a l’autor, més que estar davant una crisi econòmica,

(…) es tracta d’una desigualtat de poder, un fet polític que, si no té remei, provocarànoves crisis en el futur (…) si el capital aconsegueix evitar els necessaris controls ésperquè el seu poder no només supera al dels clients, sinó que també és més fort que eldels governs.

Per a Sampedro, no obstant, la conjuntura actual ofereix una oportunitat: fer possible uncanvi que vagi:

(…) més enllà de la restauració de l’Estat del Benestar en retrocés i de la defensa delsdrets aconseguits pels nostres antecessors (…) un canvi profund que els joves entenen ihauran d’escometre millor que els vells atrapats encara en el passat.

En allò que, sense dubte, és una petició de responsabilitat a les generacions actuals,Sampedro tanca el seu escrit considerant que:

(…) ha arribat el moment de canviar el rumb de la nau. Encara que els seus líderscontinuïn donant ordres anacròniques, els joves les mans al rem, poden dirigir la nau.Només necessiten estar units i acordar que a un costat remin endavant mentre en l’altreho facin enrere, així el vaixell girarà en rodó, posant la proa cap a un desenvolupamentmés humà.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.