15M i la informació

Guillermo Casasnovas. Ahir conversàvem amb uns amics sobre la manifestació del 19J i van sorgir dues idees relacionades amb la informació i els mitjans de comunicació que em van semblar interessants, entre altres coses perquè cada una va en una direcció diferent i això fa que, en aquest moviment tan ple d’escala de grisos, es complementin.

La primera és que els grans mitjans de comunicació només parlen del 15M quan els interessa, gairebé sempre buscant més el morbo que la crítica constructiva, i, en alguns casos, amb un biaix descarat a favor dels que manen. Per aquest motiu, no és estrany que en la nostra conversa sortís el tema de què, el mateix diumenge 19 de juny, molts preguntaven amb estranyesa “Avui hi ha manifestació? I quin és el motiu aquesta vegada?”. Quan estic segur que aquestes mateixes persones es van assabentar perfectament d’altres episodis més “sucosos” per a la premsa com va ser la neteja a cops de porra de la plaça Catalunya o la suposada kale borroka a les portes del Parlament. El dia després al 19J sí que era portada de la majoria de diaris, ja que no es pot passar per alt la manifestació de centenars de milers de persones en unes quantes ciutats espanyoles demanant  canvis estructurals (encara que algun diari insistia en treure-li importància). Personalment m’he informat de tot això a través de les xarxes socials més que no pas dels mitjans tradicionals. Aquests mitjans van un pas pel darrere i  en la majoria dels casos els seus opinadors escriuen els articles asseguts en còmodes butaques.

La segona idea és l’altra cara de la mateixa moneda. Per als que segueixen d’aprop l’evolució d’aquests esdeveniments, els hi pot semblar que tot gira al voltant del 15M i que totes les seves energies han d’estar concentrades en això, quan en realitat la vida continua. És fàcil perdre la perspectiva quan cada dia llegeixes el bloc de Democràcia Real Ja, els twitters de #acampadasol i  #acambadabcn, els vídeos censurats de Youtube i el Facebook dels teus companys de batalla. Ara que tenim tantes fonts d’informació al nostre abast valdria la pena utilitzar-les de forma complementària i no excloent. Sinó, es poden acabar retroalimentant els que sempre pensen igual i confondre la realitat amb les opinions, i la realitat inclou a polítics intentant que les retallades a què es veuen obligats no paralitzin l’economia, empresaris que intenten arribar a finals de mes sense que el banc els anul·li les pòlisses, emprenedors que s’animen a tirar endavant els seus projectes gairebé a contracorrent, professors que eduquen als seus alumnes per a què siguin més creatius i innovadors… i tants altres que no surten ni en uns ni altres mitjans.

Segurament cal trobar un terme mig, ni ignorar – ni molt menys criminalitzar- al moviment dels indignats, ni passar-nos el dia parlant sobre si ens manifestem o acampem, sinó començar (o continuar) una reflexió profunda al voltant del nostre model econòmic i social, al mateix temps que pensem cada u, com podem ser en el dia a dia, més responsables, més productius, més solidaris, més proactius, més austers, més constructius.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.