Àfrica i la bala de plata

Josep F. Mària. La Vanguardia. A principis de maig he estat a París participant en una trobada sobre les empreses extractives a l’Àfrica. Des de diversos àmbits professionals,  hem parlat de tres regions: el delta del riu Níger, la regió del llac Kivu, i la província del Katanga.

Al delta del Níger (Nigèria), els directius de les empreses petrolieres viuen tement segrestos que es resolen aviat però que acaben amb la vida dels seus acompanyants nadius. La desigualtat econòmica genera violència. Els impostos de les petrolieres no arriben a les comunitats locals: queden capturats per funcionaris o grups d’interès que pretenen representar el conjunt de la població.

A la regió del llac Kivu (nord de la RD Congo), l’explotació minera del coltan i de l’estany és duta a terme per individus perquè les empreses mineres no gosen operar-hi per raons de seguretat. Grups armats cobren diners al llarg de la cadena que va des dels qui caven en plena selva fins als qui vénen el mineral als comerciants de Goma, que els vendran a empreses asiàtiques per fer-ne components electrònics.

Al Katanga (sud de la RD Congo) hi ha pau. Les empreses mineres estrangeres extreuen i refinen coure i cobalt. Aquí cal verificar si els contractes afavoreixen prou la població local; empènyer el govern central a retrocedir al govern provincial del Katanga  i als municipis una part dels impostos pagats per les mineres (ens sona el tema?); i promoure el diàleg entre empreses i comunitats locals.

Alguns dels convocats als nostres debats buscaven una solució ràpida i unidimensional – una bala de plata- per a la millora de les condicions de vida: aprovar lleis al països rics per prohibir a les empreses comprar recursos “tacats de sang”; o decretar boicots a empreses relacionades d’alguna manera amb el conflicte. Però aquestes bales de plata, sobretot si ignoren la complexitat de la vida local, acaben generant efectes perversos: tot acaba quedant pitjor. En Didier de Failly, jesuïta belga-congolès, en canvi, proposava tres claus per a una estratègia eficaç: complexitat, transparència i llarg termini. Cal treballar en l’economia, la política, la seguretat i la cultura locals; demanar transparència a les empreses; i comprometre tots els actors a llarg termini per la pau, la lluita contra la pobresa i la igualtat.

A París lluïa el sol en aquells dies. Esperem que la primavera ens animi a un compromís escèptic amb les bales de plata.

Josep F. Mària

Jesuïta i professor d’ESADE.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.