Per què em pegues? Per què no vas a cara descoberta? Per què no em mires als ulls?

Només sóc un ciutadà com tu, que somnia amb un món més just.

No tinc cap més lloc que la meva ciutat per ajuntar-me amb altres i de manera cívica dir als que passen que esperem fer un món millor.

No esperava aquesta càrrega policial i aquesta actuació difícil d’entendre des del nostre eslògan de pacifisme i serenitat.

No m’he cansat, no ens hem cansat, hem sofert una agressió totalment injusta.

Per què em pegues? Qui t’ha manat entrar en un espai comú i prendre’l així, amb violència, ferint-nos.

No heu fet sinó augmentar la nostra indignació, encara és més urgent una acció conjunta, esperançada i resistent.

Per què em pegues?

Tere Iribarren

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Religiosa del Sagrado Corazón. Licenciada en teología. Coordinadora de los cursos y actos de Cristianismo y Justicia. Miembro del patronato de la Fundación Lluís Espinal – Cristianismo y Justicia.
Article anteriorQuè passaria si en lloc de dir …?
Article següentÀfrica i la bala de plata

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here