Què passaria si en lloc de dir …?

Víctor Codina sj. Els lingüistes ens ensenyen que les paraules mai són neutres, sinó que estan carregades de vida i sentit, no només donen nom a realitats sinó que connoten diferents significats, valors, relacions, afectes i cosmovisions. A vegades les paraules perden la seva força, amb l’ús es degraden i llavors és necessari resignificar-les. El mateix passa amb el llenguatge religiós.

Que passaria, si en lloc de dir “Déu”, diguéssim “Pare” (o “Mare” segons els contextos)? No només seríem més fidels al sentit de la paraula Déu al Nou Testament, sinó que la nostra dimensió religiosa es tornaria menys filosòfica, més filial i més fraterna, més càlida i confiada.

Què passaria si en lloc de dir que Jesús de Natzaret és “Déu”, diguéssim que és el “Fill de Déu”? Segurament la nostra cristologia seria més bíblica i més trinitària.

Què passaria si en lloc de parlar de la “gràcia”, l’espiritualitat, l’amor de Déu, la vida divina, parléssim de l’”Esperit Sant” que és Senyor i qui dóna la vida? Segurament la nostra espiritualitat seria menys moralista, seria més personalista, més teologal i agraïda.

Què passaria si anomenéssim a “Maria” amb el seu nom propi de “Maria de Natzaret”? Segurament la nostra devoció mariana seria més senzilla, més històrica, més evangèlica.

Què passaria si en lloc de parlar de l’”Esglèsia jeràrquica” parléssim de l’”Església apostòlica”? Segurament la nostra visió de l’Església recobraria el sentit profund d’estar fonamentada en la fe i el testimoni dels apòstols, i dels seus successors que tenen la missió de mantenir la fe i la comunió de tota l’Església.

Què passaria si al Papa en lloc d’anomenar-lo “Vicari de Crist”, “Summe Pontífex”, “Cap de l’Església”, l’anomenéssim “bisbe de Roma i successor de Pere”? Segurament això ens permetria un diàleg més ecumènic amb les altres esglésies i ens oferiria una imatge molt diferent, teòrica i pràctica, de la missió del primat petrí en l’Església.

Què passaria si en lloc de parlar de “missa” o fins i tot d’”eucaristia”, parléssim del “sopar del Senyor” i de la “fracció del pa”? Segurament aquestes denominacions no només ens aproparien més  a l’Escriptura i a l’Església primitiva, sinó que ens ajudarien a comprendre millor el seu simbolisme central, que és el d’un àpat partit, repartit i compartit.

Què passaria si en lloc de parlar de “laics” i de teologia del “laïcat” parléssim simplement de “batejats” i de teologia del “baptisme”? Segurament aquesta paraula seria més comprensible i ens aproparia a la nostra vocació bàsica, essencial i comú de  tots els membres de l’Església, subjectes actius i responsables, encara que tinguem diferents missions i carismes dins la comunitat eclesial.

Què passaria si en lloc de parlar de “sacerdots” parléssim de “servidors de la comunitat”? Segurament això facilitaria una concepció i una praxi del ministeri menys lligada al poder i més dirigida al servei de la comunitat, més semblant a Jesús que va venir a servir i no a ser servit.

Què passaria si en lloc de parlar genèricament dels “pobres” parléssim dels “rostres concrets” dels pobres: dels aturats que busquen treball, dels emigrants, de les dones maltractades i abandonades, dels nens del carrer, dels malalts d’Alzheimer, dels malalts de SIDA, de les persones sense llar, dels vells solitaris, de tots els que tenen la seva vida amenaçada…? Segurament la nostra solidaritat seria més vivia i activa.

Què passaria si en lloc de parlar de “dominar i explotar la terra”, parléssim de “tenir cura i de respectar la casa de tots”, i així protegir una creació que pateix agressions continuades, que gemega amb dolors de part per donar llum a una nova terra?. Segurament augmentaria la nostra sensibilitat ecològica per al nostre temps i per a les futures generacions.

Què passaria si en lloc de parlar, contínuament i de forma inclusiva “d’homes”, parléssim d”’homes i dones”, de “dones i homes”? Potser això ens ajudaria a superar els nostre masclisme personal, social i eclesial.

Aquesta només és una llista indicativa, podria créixer, cada un pot afegir-hi i completar-la amb la pròpia existència. Perquè els lingüistes i semiòlegs tenen tota la raó: les paraules mai són neutres.

200222049-001http://www.actualidadliteratura.com/2009/09/18/detector-de-mentiras-a-traves-de-la-escritura/
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.