Eleccions Municipals 2011: Proposta de reivindicacions de la Confederació Catalana d’ONG

Veus. La Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament:

Considerem que, un cop assolit que un 30% d’ajuntaments catalans destinin una part de recursos a la solidaritat internacional és necessari avançar en polítiques públiques a l’alçada dels reptes que la crisi global ens planteja com a catalans i com a humanitat, i per això ens adrecem a totes les candidatures que participen a les properes eleccions municipals i els  demanem un compromís polític amb garanties per:

• Garantir la implicació de la forces polítiques d’àmbit municipal en la promoció de l’educació per la pau, pels drets humans i per al desenvolupament humà sostenible des d’una perspectiva integrada, així com en el suport a iniciatives locals i mundials.
• Assumir que la promoció dels drets humans, la pau i el desenvolupament és una política pública municipal que ha de impregnar la resta d’instàncies municipals amb una projecció nacional i internacionals en favor d’iniciatives com els Objectius del Mil·lenni, la cancel·lació del deute extern dels països més pobres, la promoció de regles de comerç internacional més justes. I treballant per la transformació noviolenta de conflictes i el desarmament i per la construcció d’alternatives a la violència estructural que atempta contra la vida i la dignitat de la humanitat.

Per això us proposem les següents demandes i propostes:

1. Destinar una dotació del 0,7% dels ingressos del pressupost total consolidat del pressupost municipal en favor de la promoció dels drets humans, la construcció pau i el desenvolupament en els països empobrits. En aquest punt, estem lluny del compliment de la Llei de cooperació que preveia arribar a aquest percentatge, com a molt tard, l’any 2010.

2. Reconeixement explícit i inclusiu del concepte de l’Educació pel Desenvolupament, en els Drets Humans i per la Pau com a part indissoluble de tota la política pública municipal catalana entesa com a procés per difondre el coneixement dels drets i per a la capacitació de ciutadans i ciutadanes conscients, crítics, compromesos i actius en la transformació de relacions desiguals i injustes i en el foment de la pau (mitjançant l’articulació de campanyes de sensibilització i formació com la celebració de la Setmana de la noviolència i per la pau i el Dia internacional dels drets humans). Per això aspirem a que el pressupost destinat a solidaritat destini no menys del 15% a l’Educació pel Desenvolupament, els Drets Humans i la Pau.

3. Demanen un esforç en matèria de coherència polítiques a dos nivells: per una banda els principis de l’economia solidària ha d’impregnar el treball de les regidories (comerç just, banca ètica, compra pública ètica i empreses d’inserció social) i per un altra respecte a les seves actuacions municipals al exterior. Mostrant el rebuig de la ciutadania a qualsevol forma de corrupció i impulsar la transparència administrativa dels ens locals.

4. Inclusió de les recomanacions de la Plataforma d’Acció que van sortir de la conferencia Beijing+15 per a la promoció de la igualtat entre homes i dones, en els programes electorals i en agendes polítiques municipals.[1]

5. La creació de regidories de solidaritat (cooperació al desenvolupament, drets humans i construcció de pau) específiques o compartides en aquells ajuntaments que no existeixin amb competències polítiques , recursos econòmics i mitjans tècnics.

6. La constitució d’espais de participació directa, com poden ser els consells municipals en ajuntaments o consells comarcals. Potenciar-los com a instruments de reflexió, participació i debat. Dotar-los amb mecanismes de seguiment i avaluació i difusió de la política municipal d’aquest àmbit. Millorant la qualitat de participació ciutadana al incrementar el seu impacte en la presa de decisions i avaluacions de les polítiques públiques.

7. Treballar la construcció de pau en el sentit micro, nivell educatiu i social, comprendre, integrar i transformar el conflicte sobre la immigració a través de:

• • L’aplicació del projecte de llei d’acollida a les persones immigrades i retornades a Catalunya al municipi.[2]
  • Garantir i fomentar l’empadronament dels immigrants a casa nostra.
  • Concretar i consolidar el dret a vot per les persones immigrades residents a les nostres ciutats i pobles.

8. Establiment del servei Mediació comunitària. Servei gratuït de l’Ajuntament per facilitar la resolució de conflictes entre les persones. Desenvolupar un codi deontològic de les policies locals, i proporcionar a les policies locals d’una formació en matèria de drets humans, mediació i resolució de conflictes.

9. Invitar a totes les ciutats i pobles de la geografia catalana a signar la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat. La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat proclama les llibertats públiques i els drets fonamentals reconeguts als habitants dels pobles i ciutats. També recull els compromisos dels ajuntaments per aconseguir que a les ciutats es respectin aquests drets. La Carta és un instrument polític, no jurídic, vertebrat per una idea: la ciutat és de totes aquelles persones que l’habiten i totes elles tenen dret a la ciutat, als drets de ciutadania. Es va aprovar l’any 2000, a la ciutat francesa de Saint Denis. Deu anys després s’hi han adherit més de 350 ciutats europees, entre les quals n’hi ha 147 de la província de Barcelona.[3]

10.  Que les ciutats i pobles de la geografia catalana adoptin els següents compromisos adoptats a la Sèptima Conferència de la Carta Europea de la Ciutat, celebrada a Tuzla, Bòsnia i Hercegovina, octubre de 2010:

a) Apel·lem a les institucions europees a reconèixer el paper dels governs locals en la salvaguarda i protecció dels drets humans i implementar accions específiques que contribueixin a enfortir el paper de les ciutats com a garants dels drets humans, de la no-discriminació i de la convivència.

b) Les ciutats es pronuncien a favor de la creació, en articulació amb el Consell d’Europa, d’un Observatori de Drets Humans a la Ciutat encarregat de fer propostes dirigides a garantir aquests drets i avaluar les pràctiques dels governs locals.

c) Demanem a les institucions europees que imposen als governs nacionals l’obligació d’introduir disposicions contundents per lluitar contra el racisme, contra tot tipus de discriminacions (independentment del seu origen), contra els extremismes i contra altres violacions dels drets humans.

d) Demanem al Consell d’Europa que convidi als seus Estats membres a adoptar mesures perquè els béns que formen part del patrimoni natural, cultural i històric de les ciutats puguin ser preservats de qualsevol tipus de privatització i que els béns públics elementals, especialment l’aigua i l’energia necessària per a la calefacció, puguin ser objecte de tarifes negociades d’acord amb criteris socials.

[2] Competències en matèria d’acollida i integració dels ens locals: Municipis, mancomunitats i comarques. En tot cas, respecte a les persones titulars del servei de primera acollida, tenen les següents competències:

• els municipis amb 20.000 habitants o més han de prestar el servei de primera acollida
• els municipis amb una població inferior als 20.000 habitants poden prestar el servei de primera acollida, sempre que compleixin els requisits determinats per reglament els ens supramunicipals (mancomunitats i consells comarcals) poden prestar el servei de primera acollida per delegació o Gabinet de Premsa Departament d’Acció Social i Ciutadania
• encàrrec de gestió o establir programes d’assistència i cooperació als municipis
• els municipis poden prestar el servei per mitjà de la Generalitat i dels ens supramunicipals
• fomentar les polítiques i prestar els serveis per a garantir la cohesió social de la població, així com l’acollida i la integració de la població estrangera
• coordinar l’activitat de les entitats públiques i privades que tenen responsabilitats en l’acollida i la integració
• participar en l’elaboració dels plans i programes de la Generalitat promoure la participació de les persones immigrades i les retornades a Catalunya

[3] Per més informació consultar: http://www.diba.cat/participacio/dretshumans/carta.asp